Competències emocionals en infants de famílies migrades per fer front al racisme. Una aproximació a donar resposta a la necessitat de potenciar competències emocionals concretes en infants racialitzats

Abstract

Es presenta un estudi de cas amb dues infants racialitzades d’11 anys. Les menors viuen a Tortosa on, tant elles com les seves famílies, han patit discriminació racial per raó d’origen, religió i cultura. Diversos estudis han demostrat que existeixen prejudicis cap aquest col·lectiu i que hi ha una afectació a nivell emocional en les persones que pateixen racisme. Aquest treball pretén comprovar quines estratègies utilitzen les participants per afrontar les emocions negatives derivades de la discriminació racial viscuda i si aquestes estratègies poden millorar amb Educació Emocional. Mitjançant activitats sobre consciència emocional, regulació emocional i autonomia emocional, es procura assolir l’objectiu de dotar de recursos i eines els infants per millorar les seves competències emocionals i evitar la prolongació d’emocions i sentiments negatius. S’ha realitzat una entrevista a ambdues participants; tres sessions d’Educació Emocional, una activitat per a cada competència emocional; i han respost un qüestionari elaborat per a l’estudi on han avaluat la utilitat dels recursos apresos per assolir un major benestar emocional. Atenent als exercicis i a les respostes de les participants, els resultats de cada activitat i del procediment de l’estudi han estat satisfactoris. Les participants han pres consciència sobre les emocions que experimenten en diverses situacions, han après a regular-les de forma adequada, han advertit nous aspectes sobre l’autoconcepte i han millorat l’autoestima. Amb tot això, s’ha demostrat que cal donar resposta a la necessitat de tots els infants de rebre educació emocional, tenint cura de la diversitat que els defineix.

Se presenta un estudio de caso con dos niños racializados de 11 años. Las menores viven en Tortosa donde, tanto ellas como sus familias, han sufrido discriminación racial por razón de origen, religión y cultura. Varios estudios han demostrado que existen prejuicios cabe este colectivo y que hay una afectación en nivel emocional en las personas que sufren racismo. Este trabajo pretende comprobar qué estrategias utilizan las participantes para afrontar las emociones negativas derivadas de la discriminación racial vivida y si estas estrategias pueden mejorar con Educación Emocional. Mediante actividades sobre conciencia emocional, regulación emocional y autonomía emocional, se procura lograr el objetivo de dotar de recursos y herramientas los niños para mejorar sus competencias emocionales y evitar la prolongación de emociones y sentimientos negativos. Se ha realizado una entrevista a ambas participantes; tres sesiones de Educación Emocional, una actividad para cada competencia emocional; y han respondido un cuestionario elaborado para el estudio donde han evaluado la utilidad de los recursos aprendidos para lograr un mayor bienestar emocional. Atendiendo a los ejercicios y a las respuestas de las participantes, los resultados de cada actividad y del procedimiento del estudio han estado satisfactorios. Las participantes han tomado conciencia sobre las emociones que experimentan en varias situaciones, han aprendido a regularlas de forma adecuada, han advertido nuevos aspectos sobre el autoconcepto y han mejorado la autoestima. Con todo esto, se ha demostrado que hay que dar respuesta a la necesidad de todos los niños de recibir educación emocional, teniendo cura de la diversidad que los define.

A case study of two 11-year-old racialized children is presented. The children live in Tortosa where they and their families have suffered racial discrimination due to their origin, religion and culture. Several studies have shown that there are prejudices against this group and that there is an emotional affectation in people who suffer racism. This work aims to check what strategies the participants use to cope with the negative emotions derived from the racial discrimination experienced and if these strategies can be improved with Emotional Education. Through activities on emotional awareness, emotional regulation and emotional autonomy, the aim is to provide children with resources and tools to improve their emotional competences and avoid the prolongation of negative emotions and feelings. An interview was conducted with both participants; three sessions of Emotional Education, one activity for each emotional competence; and they answered a questionnaire prepared for the study where they evaluated the usefulness of the resources learned to achieve greater emotional well-being. Based on the exercises and the participants' responses, the results of each activity and the study procedure were satisfactory. The participants have become aware of the emotions they experience in various situations, have learned to regulate them appropriately, have noticed new aspects of their self-concept and have improved their self-esteem. With all this, it has been demonstrated that it is necessary to respond to the need of all children to receive emotional education, taking into account the diversity that defines them.