El efecto antiepiléptico de la música

Abstract

La epilepsia es uno de los trastornos neurológicos más comunes. Su abordaje terapéutico central es el tratamiento farmacológico. Sin embargo, algunos pacientes muestran efectos secundarios graves que afectan a su calidad de vida y otros presentan farmacorresistencia. De ahí la necesidad del desarrollo de terapias complementarias, no farmacológicas y no invasivas para su control. La música, concretamente, la audición musical se perfila como candidata con un efecto antiepiléptico. En esta revisión sistemática se recogen las evidencias existentes y se analiza el papel de la música en la reducción de las crisis epilépticas. De los 188 documentos encontrados, se seleccionaron y analizaron 13 estudios experimentales. De cada estudio se extrajo información acerca de las características de los pacientes, el estímulo auditivo utilizado, el tratamiento y los resultados obtenidos. La pieza musical principalmente elegida fue la Sonata K.448 de W.A. Mozart, debido al denominado “efecto Mozart”. Si bien, en varios de los trabajos se emplean otros estímulos musicales de manera comparativa. Los resultados muestran cómo la audición musical, principalmente de Mozart, reduce significativamente la recurrencia de crisis epilépticas; aunque su efecto desaparece si la exposición no ha sido prolongada. Las limitaciones de esta revisión sistemática se relacionan con la heterogeneidad de tratamientos utilizados, así como con la variabilidad y el número limitado de sujetos y la etiología de la epilepsia. No obstante, la existencia de estudios que muestran la significativa mejoría clínica de los pacientes invita a seguir investigando en este prometedor tratamiento como es la música.

L'epilèpsia és un dels trastorns neurològics més comuns. El seu abordatge terapèutic central és el tractament farmacològic. No obstant això, alguns pacients mostren efectes secundaris greus que afecten la seva qualitat de vida i altres presenten farmacoresistència. D'aquí la necessitat del desenvolupament de teràpies complementàries, no farmacològiques i no invasives per al seu control. La música, concretament, l'audició musical es perfila com a candidata amb un efecte antiepilèptic. En aquesta revisió sistemàtica es recullen les evidències existents i s'analitza el paper de la música en la reducció de les crisis epilèptiques. Dels 188 documents trobats, es van seleccionar i van analitzar 13 estudis experimentals. De cada estudi es va extreure informació sobre les característiques dels pacients, l'estímul auditiu utilitzat, el tractament i els resultats obtinguts. La peça musical principalment triada va ser la Sonata K.448 de W.A. Mozart, a causa del denominat "efecte Mozart". Si bé, en diversos dels treballs s'empren altres estímuls musicals de manera comparativa. Els resultats mostren com l'audició musical, principalment de Mozart, redueix significativament la recurrència de crisis epilèptiques; encara que el seu efecte desapareix si l'exposició no ha estat prolongada. Les limitacions d'aquesta revisió sistemàtica es relacionen amb l'heterogeneïtat de tractaments usats, així com amb la variabilitat i el nombre limitat de subjectes i l'etiologia de l'epilèpsia. No obstant això, l'existència d'estudis que mostren la significativa millora clínica dels pacients convida a continuar investigant en aquest prometedor tractament com és la música.

Epilepsy is one of the most common neurological disorders. Its central therapeutic approach is pharmacological treatment. However, some patients show severe side effects that affect their quality of life and others show drug resistance. Hence the need for the development of complementary, non-pharmacological and non-invasive therapies for their control. Music, specifically music listening, is emerging as a candidate with an antiepileptic effect. This systematic review gathers the existing evidence and analyzes the role of music in the reduction of epileptic seizures. Of the 188 papers found, 13 experimental studies were selected and analyzed. From each study, information was extracted about the characteristics of the patients, the auditory stimulus used, the treatment and the results obtained. The main piece of music chosen was W.A. Mozart's Sonata K.448, due to the so-called "Mozart effect". However, in several of the works, other musical stimuli are used in a comparative way. The results show that listening to music, mainly Mozart, significantly reduces the recurrence of epileptic seizures, although its effect disappears if the exposure has not been prolonged. The limitations of this systematic review are related to the heterogeneity of treatments used, as well as the variability and the limited number of subjects and the etiology of epilepsy. Nevertheless, the existence of studies showing significant clinical improvement in patients invites further research in this promising treatment such as music.