Innovació tecnològica, creixement econòmic i economia del coneixement : una aproximació empírica, agregada i internacional a la incorporació del coneixement a l'activitat productiva durant la dècada dels noranta

Abstract

El procés de mundialització econòmica, la revolució tecnològica digital i els nous patrons de demanda assenten les bases d'una nova economia, que es caracteritza per una massiva incorporació del coneixement a l'activitat econòmica. Podem afirmar, doncs, que la nova economia és l'economia del coneixement i que l'economia del coneixement és global, digital i amb una creixent demanda de mercaderies amb caràcter intangible. Aquest treball d'investigació analitza, des d'un punt de vista de l'anàlisi econòmica, però amb un enfocament necessàriament interdisciplinari, les transformacions de l'activitat productiva vinculades amb l'ús intensiu del coneixement. Amb la intenció d'evidenciar empíricament com el coneixement s'ha revelat com un factor productiu i una mercaderia de progressiva importància econòmica a partir de la segona meitat de la dècada dels noranta a un ampli conjunt de països de l'OCDE i partint de la literatura sobre els fets i les fonts del creixement econòmic s'han contrastat les següents hipòtesis. Primera, l'aplicació econòmica de les TIC defineix una economia basada en el coneixement. Segona, la massiva incorporació de les TIC a l'activitat econòmica defineix un nou esquema en la producció de coneixement. I, tercera, el coneixement és un factor productiu determinant del nivell i del creixement de la productivitat i, en conseqüència, del creixement econòmic.

El proceso de mundialización económica, la revolución tecnológica digital y los nuevos patrones de demanda sientan las bases de una nueva economía, que se caracteriza por la masiva incorporación del conocimiento a la actividad económica. Podemos afirmar, pues, que la nueva economía es la economía del conocimiento y que la economía del conocimiento es global, digital y con una demanda creciente de mercancías con carácter intangible. Este trabajo de investigación analiza, desde el punto de vista del análisis económico, pero con un enfoque interdisciplinario, las transformaciones de la actividad productiva vinculadas con el uso intensivo del conocimiento. Con la intención de evidenciar empíricamente como el conocimiento se ha revelado como un factor productivo y una mercancía de progresiva importancia económica a partir de la segunda mitad de la década de los noventa en un amplio conjunto de países de la OCDE y partiendo de la literatura sobre los hechos y las fuentes del crecimiento económico se han contrastado las siguientes hipótesis. Primera, la aplicación económica de las TIC define una economía basada en el conocimiento. Segunda, la masiva incorporación de las TIC a la actividad económica define un nuevo esquema en la producción de conocimiento. Y, tercera, el conocimiento es un factor productivo determinante en la explicación del nivel y el crecimiento de la productividad y, en consecuencia, del crecimiento económico.

Professional knowledge is epistemologically different from other kinds of knowledge. Students are considered to have built academic discourse when they are able to produce speech based on concrete academic content whereas professional knowledge should enable students to manage situations in professional practice. In this sense, professional knowledge is more demanding than other kinds of knowledge. Our objective was to analyze the nature of professional knowledge and change in professional discourse in the framework of online learning environments. Analyzing the nature of professional discourse helps us understand the characteristics that make it special and that relate to managing situations in professional practice. Analyzing change in professional discourse enables us to know which factors are involved in building professional knowledge and to adjust online learning environments accordingly. This paper describes the results of an analysis of different cases related to the construction of professional knowledge in the educational field. The results we obtained show us that professional discourse built using ICT is structured by a very small fraction of identified topics of professional discourse (less than 5%), furthermore, relevant differences are evidenced depending on the type of learning activity, kind of content and task scenarios conducted (tacit or explicit). Regarding change in professional discourse, students expressed tensions in their conception of practice and interacted as a structured professional community although different characteristics depending on the type of activity, kind of content and task scenarios were observed in all cases.