En primera persona : memòria oral, patrimoni immaterial i internet

Abstract

Aquesta tesi neix del interès per analitzar la relació que s'estableix entre tres àmbits de coneixement aparentment dispars: la memòria oral autobiogràfica, el patrimoni immaterial i la seva presència i dinàmica a Internet. El primer àmbit de coneixement, la memòria oral autobiogràfica o narració en primera persona de records personals, presenta una dimensió col·lectiva evident no solament per la forma en què es construeix sinó perquè afecta el comportament i la forma de veure el món de comunitats senceres i es converteix en un senyal d'identitat molt potent per als grups socials. Els records comuns d'un grup social són la base en la qual es fonamenta la seva identitat compartida i es constitueixen com element legitimador o diferenciador respecte de les altres persones que no pertanyen al mateix. El segon àmbit de coneixement, el patrimoni immaterial, es defineix a partir del reconeixement del concepte de Patrimoni cultural immaterial per la UNESCO l'any 2003. Aquest fet, juntament amb les transformacions sofertes en el món del Patrimoni cultural i dels museus des de la dècada dels 70 del segle XX, ha provocat grans canvis i en diferents nivells en la manera de gestionar el Patrimoni, canvis que abasten des de la transformació dels models institucionals i l'aparició de noves tipologies de centres fins la nova definició dels rols socials de les institucions patrimonials contemporànies. I el tercer i darrer àmbit de coneixement està relacionat amb l'estudi i anàlisi de la consolidació d'Internet en el món del Patrimoni cultural i com aquest fet ha transformat el funcionament dels museus en línia i ha obert noves perspectives museològiques i museogràfiques.

Esta tesis nace del interés por analizar la relación que se establece entre tres ámbitos de conocimiento aparentemente dispares: la memoria oral autobiográfica, el patrimonio inmaterial y su presencia y dinámica en Internet. El primer ámbito de conocimiento, la memoria oral autobiográfica o narración en primera persona de recuerdos personales, presenta una dimensión colectiva evidente no solamente por la forma en que se construye sino porque afecta el comportamiento y la forma de ver el mundo de comunidades enteras y se convierte en una señal de identidad muy potente para los grupos sociales. Los recuerdos comunes de un grupo social son la base en la cual se fundamenta su identidad compartida y se constituyen como elemento legitimador o diferenciador respecto de las otras personas que no pertenecen al mismo. El segundo ámbito de conocimiento, el patrimonio inmaterial, se define a partir del reconocimiento del concepto de Patrimonio cultural inmaterial por la UNESCO el año 2003. Este hecho, junto con las transformaciones sufridas en el mundo del Patrimonio cultural y de los museos desde la década de los 70 del siglo XX, ha provocado grandes cambios y en diferentes niveles en la manera de gestionar el Patrimonio, cambios que alcanzan desde la transformación de los modelos institucionales y la aparición de nuevas tipologías de centros hasta la nueva definición de los roles sociales de las instituciones patrimoniales contemporáneas. Y el tercero y último ámbito de conocimiento está relacionado con el estudio y análisis de la consolidación de Internet en el mundo del Patrimonio cultural y como este hecho ha transformado el funcionamiento de los museos en línea y ha abierto nuevas perspectivas museológicas y museográficas.

This thesis originates from an interest in analysing the relationship established between three apparently disparate areas of knowledge: autobiographical oral memory, Intangible Heritage, and their presence and dynamics on the Internet. The first area of knowledge, autobiographical oral memory or narration in the first person of personal remembrances, shows an evident collective dimension, not only due to the way in which it is constructed, but also because it affects the behaviour and way of seeing the world of whole communities, and becomes a very powerful signal of identity for social groups. The common remembrances of a social group are the basis on which their shared identity is founded, and form the element that legitimates or makes them different from other persons who do not belong to the same group. The second area of knowledge, Intangible Heritage, is defined following the recognition of the concept of Intangible Cultural Heritage by UNESCO in 2003. This fact, together with the transformations undergone by the world of cultural heritage and museums since the 1970s, has caused great changes at different levels in the way of managing heritage. These changes range from the transformation of institutional models and the appearance of new types of centre to the new definition of the social roles of contemporary heritage institutions. The third and last area of knowledge is related to the study and analysis of the consolidation of the Internet in the world of cultural Heritage, and how this fact has modified the way that on-line museums work and opened new museology and museography perspectives. The study proposes the bases for the establishment of a specific museology and museography for the treatment of autobiographical oral memory on the Internet and, by extension, for Intangible Cultural Heritage in general.