Análisis de la formación de las políticas de sociedad de la información en Cataluña (1993-2003)

Abstract

Les polítiques de «societat de la informació» a Catalunya en el període de referència van estar condicionades per una doble fractura. D'una part, per la «fractura política» entre la Generalitat (governada per CiU) i l'Ajuntament de Barcelona (PSC), que liderava a les administracions locals en aquest àmbit. Arran de l'aprovació en 1995 de la "Llei de Telecomunicacions per Cable", que permetia el desplegament d'infraestructures alternatives a les de Telefónica, els ajuntaments agrupats en el consorci Localret i la Generalitat van donar suport a estratègies separades sense un projecte conjunt. Es va produir a més una «fractura estratègica» entre els centres de decisió públics i privats de Catalunya i el col·lectiu dels «il·lustrats-TIC» que impulsava les polítiques de xarxa. A diferència del succeït als EUA, Finlàndia o Corea, no es va produir una «articulació forta» (en el sentit de Latour) entre estratègies TIC i projectes de país. Mostra d'això va ser que el Pla Estratègic "Catalunya en Xarxa" de 1998 no arribés a ser aprovat pel Parlament de Catalunya ni pel Govern de la Generalitat, ni fora tampoc reformulat després dels canvis forçats per la «crisi del cable» que va emergir l'any 2000.

Las políticas de «sociedad de la información» en Cataluña en el período de referencia estuvieron condicionadas por una doble fractura. De una parte, por la «fractura política» entre la Generalitat (gobernada por CiU) y el Ayuntamiento de Barcelona (PSC), que lideraba a las administraciones locales en este ámbito. A raíz de la aprobación en 1995 de la "Ley de Telecomunicaciones por Cable", que permitía el despliegue de infraestructuras alternativas a las de Telefónica, los ayuntamientos agrupados en el consorcio Localret y la Generalitat apoyaron estrategias separadas sin un proyecto conjunto. Se produjo además una «fractura estratégica» entre los centros de decisión públicos y privados de Cataluña y el colectivo de los «ilustrados-TIC» que impulsaba las políticas de red. A diferencia de lo sucedido en EEUU, Finlandia o Corea, no se produjo una «articulación fuerte» (en el sentido de Latour) entre estrategias TIC y proyectos de país. Muestra de ello fue que el Plan Estratégico "Catalunya en Xarxa"de 1998 no llegara a ser aprobado por el Parlament de Catalunya ni por el Govern de la Generalitat, ni fuera tampoco reformulado tras los cambios forzados por la «crisis del cable» que emergió en el año 2000.

The policies of "information society" in Catalonia in the reference period were conditioned by a double fracture. On the one hand, due to the "political fracture" between the Generalitat (governed by CiU) and the City Council of Barcelona (PSC), which led local administrations in this area. Following the approval in 1995 of the "Cable Telecommunications Act", which allowed the deployment of alternative infrastructures to those of Telefónica, the municipalities grouped together in the Localret consortium and the Generalitat supported separate strategies without a joint project. There was also a "strategic fracture" between the public and private decision centers in Catalonia and the collective of the "illustrated-ICTs" that drove network policies. Unlike in the U.S., Finland or Korea, there was no "strong partnership" (in the sense of Latour) between ICT strategies and country projects. It showed that the 1998 "Catalunya en Xarxa" Strategic Plan was not approved by the Catalunya Parliament or by the Govern of the Generalitat, nor was it reformulated after the changes forced by the "cable crisis" that emerged in 2000.