La diplomacia de las mujeres indígenas en los procesos de construcción de paz en Colombia

Abstract

Los Pueblos indígenas a nivel internacional han ganado espacios en su trabajo de diplomacia indígena, facilitado este avance por las Declaraciones de Naciones Unidas sobre los derechos de los pueblos indígenas y, en las últimas décadas, por el crecimiento de los problemas ambientales y el cambio climático ante el papel fundamental que tienen las comunidades indígenas en la preservación del territorio y los recursos naturales. La diplomacia indígena está siendo ejercida por las mujeres indígenas desde una concepción diferente desde el feminismo indígena, que está llevando a incorporar en la agenda de la exigibilidad de derechos de las mujeres conceptos como el territorio o los derechos colectivos, que no venían siendo priorizados desde el feminismo occidental, más situado en el ámbito de los derechos individuales. Este feminismo indígena, no está exento de diferencias con el feminismo occidental, reivindica un enfoque desde la etnia, la cultura, la historia ligada al colonialismo, y apela a una construcción propia desde las mujeres indígenas. El caso concreto del Programa de mujeres indígenas del Chocó muestra cómo el conocimiento cercano de la realidad en el territorio y de las mujeres indígenas en las comunidades es un elemento necesario y fundamental de su incidencia y legitima la acción de la diplomacia indígena. El trabajo de las lideresas del Programa de mujeres indígenas del Chocó en Colombia es un ejemplo de cómo hacer exigencia de sus derechos en entornos adversos.

Els Pobles indígenes a nivell internacional han guanyat espais en el seu treball de diplomàcia indígena, facilitat aquest avanç per les Declaracions de Nacions Unides sobre els drets dels pobles indígenes i, en les últimes dècades, pel creixement dels problemes ambientals i el canvi climàtic davant el paper fonamental que tenen les comunitats indígenes en la preservació del territori i els recursos naturals. La diplomàcia indígena està sent exercida per les dones indígenes des d'una concepció diferent des del feminisme indígena, que està portant a incorporar en l'agenda de l'exigibilitat de drets de les dones conceptes com el territori o els drets col·lectius, que no eren prioritzats des del feminisme occidental, més situat en l'àmbit dels drets individuals. Aquest feminisme indígena, no està exempt de diferències amb el feminisme occidental, reivindica un enfocament des de l'ètnia, la cultura, la història lligada al colonialisme, i apel·la a una construcció pròpia des de les dones indígenes. El cas concret del Programa de dones indígenes del Chocó mostra com el coneixement pròxim de la realitat en el territori i de les dones indígenes en les comunitats és un element necessari i fonamental de la seva incidència i legitima l'acció de la diplomàcia indígena. El treball de les lideresas del Programa de dones indígenes del Chocó a Colòmbia és un exemple de com fer exigència dels seus drets en entorns adversos.

Indigenous peoples at international level have gained space in their indigenous diplomacy work, facilitated by United Nations Declarations over the rights of indigenous peoples and, specifically in recent decades, by the growth of environmental problems and climate change, given the fundamental role of indigenous communities in the preservation of the territories and natural resources. Indigenous diplomacy is being exercised by indigenous women from a different conception of indigenous feminism. Indigenous women's proposals enrich the concept and practice of indigenous diplomacy. This is leading to the incorporation of concepts such as territory or collective rights, which have not been prioritised in the agenda of demands for women's rights by Western feminism, more focused on individual rights. This indigenous feminism appeals to indigenous women's own construction and claims an approach based on ethnicity, culture, history linked to colonialism. It is not exempt from differences with Western feminism. The specific case of the Indigenous Women's Programme in Chocó, Colombia, shows how close knowledge of the reality of the territory and of indigenous women in the communities is a necessary and fundamental element when it comes to advocacy and legitimises the action of indigenous diplomacy. The work of the leaders of the Chocó Indigenous Women's Programme is an example of how to demand their rights in adverse environments.