On ha anat a parar l' aurea mediocritas? La insistència del sistema en la nostra felicitat o com convertir-nos en Míster Smile. Dues novel·les amb pel·lícula

Abstract

Els antics lloaven el terme mitjà, la justa mesura de l'equilibri entre els extrems com a plantejament ideal per assolir una bona vida. Obrar amb prudència, amb temprança i amb justícia perquè la vida sigui ben viscuda, ens aportaria l'alegria i la pau mental: la felicitat, en definitiva. Però aquest estat d'aurea mediocritas ha experimentat un descrèdit tal en els últims temps que l'ha convertit en sinònim del que és indesitjable; i el qualificatiu "mediocre" en el pitjor dels malsons. Així, la lloable cerca de la felicitat s'ha transformat en una obsessió i una boja carrera per a la consecució de fites creades pel mercat capitalista sempre en evolució, que allunya a les persones de la llibertat que anhelen. A la ciutadania se li ofereixen models de vida i de persona als quals adscriure's per tal d'aconseguir un ideal de virtut mediatitzada i absolutament egoista; i per tal de vendre la quimera d'aconseguir un estat de felicitat que mai és possible perquè sempre cal esperar més de la vida. La "felicitat" és l'eina per a controlar la manera de sentir i per a anestesiar la consciència de comunitat humana en la cerca de justícia i equitat social. L'esforç d’exercir l'esperit crític comença a ser subversiu en una població emotivitzada que, lluny de cultivar la sensibilitat a foc lent mitjançant l'intel·lecte, prefereix vibrar a base d'impactes emocionals d'una banalitat disfressada de transcendència.

The ancients praised the middle ground, the just measure of balance between extremes as an ideal approach to achieve a good life. Act prudently, temperance and with just enough for life to be well lived, would bring us joy and peace of mind: the happiness, in short. But this state of aurea mediocritas has experienced a such discredit in recent times that it has become synonymous with the undesirable; and the qualifier "mediocre" in the worst of nightmares. Thus, the laudable pursuit of happiness has transformed into an obsession and a crazy race to achieve goals created for the ever-evolving capitalist market that distances people from freedom which they crave. People are offered life models to which ascribe in order to achieve a mediatized and absolutely selfish ideal of virtue and in order to sell the chimera of achieving a state of happiness that is never possible because you always have to expect more from life. Happinnes is the tool to control the way of feeling and anaesthetizing the consciousness of human community in the search for Justice and social equity. The effort to exercise critical thinking begins to be subversive in an emotivized population that, far from cultivating sensitivity simmering through the intellect, prefers to vibrate based on emotional impacts of a banality disguised as transcendence.

Los antiguos alababan el término medio, la medida justa del equilibrio entre los extremos como el enfoque ideal para alcanzar una buena vida. Actuar con prudencia, con templanza y con justícia para que la vida sea bien vivida, nos aportaría la alegría y la paz mental: la felicidad, en definitiva. Pero este estado de aurea mediocritas ha experimentado tal descrédito en los últimos tiempos, que se ha convertido en sinónimo de lo indeseable; y el calificativo de "mediocre" en la peor de las pesadillas. Así, la loable búsqueda de la felicidad se ha transformado en una obsesión y una loca carrera por alcanzar metas creadas para el mercado capitalista en constante evolución que aleja a las personas de la libertad que anhelan. Se nos ofrecen modelos de vida a los que se adscribirse para alcanzar un ideal de virtud mediatizado y absolutamente egoísta y para vender la quimera de alcanzar un estado de felicidad que nunca es posible, porque siempre parece que hay que esperar más de la vida. La felicidad es la herramienta para controlar la forma de sentir y anestesiar la conciencia de la comunidad humana en la búsqueda de la justicia y la equidad social. El esfuerzo en ejercitar el pensamiento crítico comienza a ser subversivo en una población emotivizada que, lejos de cultivar la sensibilidad a fuego lento a través del intelecto, prefiere vibrar a base de impactos emocionales de una banalidad disfrazada de trascendencia.