Malestar emocional a les aules en augment, recursos en estancament. Vivència de la figura d’orientació educativa a les escoles

Abstract

L’educació inclusiva és un concepte àmpliament estudiat i posat en pràctica a les aules, però, sovint aquesta aplicació parteix d’una teoria, i es queda en això, fent difícil que realment les polítiques inclusives es tradueixin en accions educatives concretes. Aquest treball pretén partir de la pràctica, de les necessitats reals detectades per donar veu i visibilitat a un problema que, bé sigui a causa de la pandèmia, els mals hàbits, les noves tecnologies o que simplement es visibilitza més, en els últims anys ha crescut de forma abrupta. L’augment dels problemes de salut mental en la població adolescent és conegut per tothom, però es parla poc de com aquest fet està repercutint a les escoles, i específicament a la figura de l’orientador, que veu com amb els mateixos recursos, o menys, ha de fer front a un número cada vegada més elevat de situacions complexes i que si no s’atenen, poden ser d’alt risc pel benestar de l’alumnat. Per tot això es planteja l’objectiu principal d’explorar si els recursos que tenen els centres, i específicament, la figura d’orientació educativa, són suficients per afrontar el repte actual de l’augment de casos de malestar emocional entre l’alumnat adolescent, concretant quina és la vivència professional respecte a aquesta situació en 3 centres de diferents contextos. Aquesta exploració es durà a terme a través d’una investigació descriptiva, recollint els testimonis de tres psicopedagogues que estan exercint actualment. On s’hipotetitzarà que la informació recollida exposarà que els recursos són insuficients i la vivència de les professionals és de malestar enfront aquesta situació.