Delimitació d'un protocol d'acció als centres sanitaris per a prevenir la Síndrome del Burnout entre els professionals

Abstract

La Síndrome del burnout o Síndrome del treballador cremat és una malaltia professional present en un món globalitzat i digitalitzat, on cada cop les exigències dels pacients van en augment per l’excés d’informació que poden obtenir mitjançant les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC). El febrer del 2022 l’OMS ha classificat a la nova actualització del manual CIE-11 (World Health Organization, 2022) la Síndrome del burnout com una categoria exclusiva de l’àmbit laboral amb la finalitat de facilitar el seu diagnòstic a les organitzacions, ja que els manuals anteriors no la reconeixien com una categoria aïllada del treball (Masluk et al., 2016), fet pel qual posava l’èmfasi en les característiques de l’individu. La revisió bibliogràfica portada a terme en aquesta memòria s’ha realitzat sobre els factors de risc i els factors protectors que són predictors tant de l’aparició de la simptomatologia com l’evitació o eliminació d’aquesta, amb l’objectiu de delimitar un protocol d’actuació que permeti a les organitzacions actuar prematurament en la prevenció del burnout. La recerca s’ha portat a terme als cercadors Dialnet, Pubmed, APA PsycNet i Google Scholar entre agost i novembre del 2022. S’han seleccionat articles dels darrers 10 anys (2012-2022 inclosos), essent un total de 17 articles revisats. Els resultats mostren les variables analitzades pels diferents autors que, en correlació amb les subescales del burnout diagnosticades a través de l’Inventari de burnout de Maslach (MBI), determinen el risc d’aparició del burnout i els factors protectors que poden prevenir-la entre els treballadors enquestats a nivell nacional i internacional. Les conclusions a les quals arriben els autors mostren que establir un protocol d’actuació basat en l’evidència científica permet una millora de la qualitat de vida dels treballadors, els pacients i el servei assistencial, fet que repercuteix positivament en la societat.

El Síndrome de Burnout o Síndrome del trabajador quemado es una enfermedad profesional presente en un mundo globalizado y digitalizado, donde cada vez las exigencias de los pacientes van en aumento por el exceso de información que pueden obtener mediante las tecnologías de la información y las comunicaciones (TIC). En febrero de 2022 la OMS ha clasificado en la nueva actualización del manual CIE-11 (World Health Organization, 2022) el Síndrome de Burnout como una categoría exclusiva del ámbito laboral con la finalidad de facilitar su diagnóstico a las organizaciones, ya que los manuales anteriores no lo reconocían como una categoría aislada del trabajo (Masluk et al., 2016), hecho por el cual se ponía énfasis en las características del individuo. La revisión bibliográfica realizada en esta memoria se ha realizado sobre los factores de riesgo y los factores protectores que son predictores tanto de la aparición de la sintomatología, como la evitación o eliminación de ésta, con el objetivo de delimitar un protocolo de actuación que permita a las organizaciones actuar prematuramente en la prevención del burnout. La búsqueda se ha llevado a término en los buscadores Dialnet, Pubmed, APA PsycNet y Google Scholar entre agosto y noviembre de 2022. Se han seleccionado artículos de los últimos 10 años (2012-2022 incluidos), siendo un total de 17 artículos revisados. Los resultados muestran las variables analizadas por los diferentes autores que, en correlación con las subescalas del burnout diagnosticadas a través del Inventario de burnout de Maslach (MBI), determinan el riesgo de aparición del burnout y los factores protectores que pueden prevenirlo entre los trabajadores encuestados a nivel nacional e internacional. Las conclusiones a las cuales llegan los autores muestran que establecer un protocolo de actuación basado en la evidencia científica permite una mejora de la calidad de vida de los trabajadores, los pacientes y el servicio asistencial, hecho que repercute positivamente en la sociedad.

Burnout Syndrome is an occupational disease present in a globalised and digitalised world, where the demands of patients are increasing due to the excess of information that can be obtained through information and communication technologies (ICT). In February 2022, the WHO classified Burnout Syndrome in the new update of the ICD-11 manual (World Health Organization, 2022) as a category exclusive to the workplace in order to facilitate its diagnosis for organisations, as previous manuals did not recognise it as a category isolated from work (Masluk et al., 2016), which meant that emphasis was placed on the characteristics of the individual. The bibliographic review carried out in this report has been conducted on the risk factors and protective factors that are predictors of both the appearance of the symptomatology and the avoidance or elimination of it, with the aim of defining an action protocol that allows organisations to act prematurely in the prevention of burnout. The search was carried out in the search engines Dialnet, Pubmed, APA PsycNet and Google Scholar between August and November 2022. Articles from the last 10 years (2012-2022 included) were selected, with a total of 17 articles reviewed. The results show the variables analysed by the different authors which, in correlation with the subscales of burnout diagnosed through the Maslach Burnout Inventory (MBI), determine the risk of burnout and the protective factors that can prevent it among the workers surveyed at national and international level. The conclusions reached by the authors show that establishing an action protocol based on scientific evidence improves the quality of life of workers, patients and the care service, which has a positive impact on society.