La museïtzació d'espais domèstics a Catalunya

Abstract

Catalunya és plena de tota mena de cases museu, per aquest treball s’han visitat i analitzat un total de catorze. S’ha pogut comprovar que algunes compten amb una esplèndida museografia moderna i altres presenten alguns dèficits però totes presenten un gran potencial. Algunes articulen un discurs molt connectat amb la societat actual, altres desaprofiten la força discursiva que podrien oferir gràcies al potencial i l’estat de conservació que tenen. La casa museu actual reconeix i celebra els esdeveniments de la vida quotidiana i cal crear mitjançant la museologia i museografia un escenari per poder explicar aquests esdeveniments que conformen la vida privada del XIX. A la casa van viure persones i en el discurs generat cal explicar qui eren, explicar tant les virtuts com els defectes perquè això és una part important del que humanitza la casa museu. Hi ha una necessitat vital de crear nous relats de gènere, classe i territori i posicionar-nos de forma critica. Pot fer-se moltes maneres, la interpretació d’espais humils com és la cuina, l’habitació del servei, la dispensa o bé objectes mal anomenats “menors” que ens poden aportar moltíssima. informació. En una casa no hi ha objectes majors i menors, tot configura una història.