Crisis climática y planificación urbana en Palma: la transformación del espacio público como herramienta de mitigación del cambio climático

Abstract

Aquest treball de recerca té com a objectiu principal estudiar el paper que té l'espai públic urbà per a mitigar els efectes de la crisi climàtica i els reptes d'aquestes transformacions. El cas de la ciutat de Palma serveix per a analitzar les propostes de transformació incloses en les principals planificacions aprovades per l'Ajuntament i el seu impacte climàtic, així com per a identificar els principals reptes i obstacles existents que dificulten la implementació dels plans i analitzar l'estructura de la governança climàtica urbana. Per a aconseguir-ho, s'ha realitzat una recerca que combina diferents metodologies de caràcter qualitatiu com són la revisió documental, el cas d'estudi i les entrevistes semi-estructurades. Els principals resultats assenyalen que Palma compta amb una planificació urbana que integra de manera transversal la perspectiva de mitigació climàtica de manera efectiva i amb propostes transformadores de l'espai públic en mobilitat i urbanisme. No obstant això, es troben importants obstacles i dificultats que impedeixen la implementació d'aquestes polítiques públiques, com l'actual governança climàtica i la fragmentació de competències, la falta de mecanismes de participació ciutadana, l'absència de lideratge, visió de model de ciutat i voluntat; així com el context polític, la falta de recursos humans i econòmics i l'oposició d'alguns col·lectius. Per a això es proposa una llista de recomanacions per a donar solucions a aquests frens i obstacles.

Este trabajo de investigación tiene como objetivo principal estudiar el papel que tiene el espacio público urbano para mitigar los efectos de la crisis climática y los retos de estas transformaciones. El caso de la ciudad de Palma sirve para analizar las propuestas de transformación incluidas en las principales planificaciones aprobadas por el Ayuntamiento y su impacto climático, así como para identificar los principales retos y frenos existentes que dificultan la implementación de los planes y analizar la estructura de la gobernanza climática urbana. Para conseguirlo, se ha realizado una investigación que combina diferentes metodologías de carácter cualitativo como son la revisión documental, el caso de estudio y las entrevistas semi-estructuradas. Los principales resultados señalan que Palma cuenta con una planificación urbana que integra de manera transversal la perspectiva de mitigación climática de manera efectiva y con propuestas transformadoras del espacio público en movilidad y urbanismo. Sin embargo, se encuentran importantes frenos y dificultades que impiden la implementación de estas políticas públicas, como la actual gobernanza climática y la fragmentación de competencias, la falta de mecanismos de participación ciudadana, la ausencia de liderazgo, visión de modelo de ciudad y voluntad; así como el contexto político, la falta de recursos humanos y económicos y la oposición de algunos colectivos. Para ello se propone una lista de recomendaciones para dar soluciones a estos frenos y obstáculos.

This research work aims to study the role of urban public space in reducing the effects of the climate crisis and the challenges of these transformations. The case of the city of Palma serves to examine the transformation suggestions contained in the main plans approved by the City Council and their climate impact, as well as to identify the main obstacles and hiccups that prevent the implementation of the plans and examine the structure of urban climate governance. To achieve this, an investigation has been carried out that combines different qualitative methodologies such as documentary review, case study and semi-structured interviews. The main results indicate that Palma has urban planning that transversally integrates the perspective of climate mitigation effectively and with proposals to transform public space in mobility and urban planning. However, there are important brakes and difficulties that prevent the implementation of these public policies, such as the current climate governance and the fragmentation of powers, the lack of mechanisms for citizen participation, the absence of leadership, vision of the city model and will; as well as the political context, the lack of human and economic resources and the opposition of some groups. A list of recommendations is provided to propose solutions to these brakes and obstacles.