Fenomenologia de la polivictimització: de les violències primerenques a la violència acumulativa segons els ambients ecològics

Abstract

L’objecte d’estudi és conèixer el grau de relació entre la fenomenologia de la polivictimització i el gènere de les persones adultes residents a Catalunya, així com explorar com incideix l'experimentació de violències primerenques (agressions interpersonals <18 anys) en quant a establir-se la indefensió apresa com a constructe identitari de la persona, i per tant com aquest procés i particularitat incrementa la tendència i probabilitat a patir violència acumulativa en el futur (agressions interpersonals >18 anys) en els diferents ambients ecològics (familiar, formatiu, laboral, relacions socials). La investigació consta de dos instruments que generen dades quantitatives i qualitatives: qüestionari (51 ítems, 414 participants) analitzat amb Clementine i Excel, i l’entrevista (15 ítems, 7 participants femenines polivictimitzades) pretenent reflectir en primera persona les vivències violentes experimentades per les víctimes/supervivents a mode d’exemple vital del que constitueix la (poli)victimització. Segons els resultats obtinguts es pot concloure que es dóna una prevalença de gènere femenina a la fenomenologia de la polivictimització i que el fet d’instaurar-se el constructe de la indefensió apresa a la identitat de la persona en patir violències primerenques constitueix una major probabilitat a patir violència acumulada als diferents ambients ecològics a mida es vagin assolint noves etapes vitals. La finalitat de l’estudi és crear coneixement fefaent envers la temàtica i degut la mida de la mostra obtinguda s’atenen els resultats i conclusions representatius de la població catalana.

The object of the study is to know the degree of relationship between the phenomenology of polivictimization and the gender of adults resident in Catalonia, as well as to explore how the experimentation of early violence (interpersonal aggressions <18 years) affects in terms of establishing the learned defenselessness as an identity construct of the person, and therefore as this process and particularity increase the tendency and probability to suffer cumulative violence in the future (interpersonal aggressions >18 years) in different ecological environments (family, training, work, social relations). The research consists of two instruments that generate quantitative and qualitative data: a questionnaire (51 items, 414 participants) analyzed with Clementine and Excel, and an interview (15 items, 7 female participants polyvictimized) to reflect first-hand the violent experiences experienced by victims/survivors as a vital example of what constitutes (poly)victimization. According to the results obtained, it can be concluded that there is a prevalence of female gender in the phenomenology of polivictimization and that the fact of establishing the construct of helplessness learned to the identity of the person when suffering early violence constitutes a more likely to suffer cumulative violence to different ecological environments as new life stages are achieved. The purpose of the study is to create reliable knowledge on the subject and, due to the average sample, the results and conclusions representative of the Catalan population are taken into account.

El objeto de estudio es conocer el grado de relación entre la fenomenología de la polivictimitzación y el género de las personas adultas residentes en Cataluña, así como explorar como incide la experimentación de violencias tempranas (agresiones interpersonales <18 años) en en cuanto a establecerse la indefensión aprendida como constructo identitario de la persona, y por tanto como este proceso y particularidad incrementa la tendencia y probabilidad a sufrir violencia acumulativa en el futuro (agresiones interpersonales >18 años) en los diferentes ambientes ecológicos (familiar, formativo, laboral, relaciones sociales). La investigación consta de dos instrumentos que generan datos cuantitativos y cualitativas: cuestionario (51 ítems, 414 participantes) analizado con Clementine y Excel, y la entrevista (15 ítems, 7 participantes femeninas polivictimizadas) pretendiendo reflejar en primera persona las vivencias violentas experimentadas por las víctimas/supervivientes a modo de ejemplo vital de lo que constituye la (poli)victimización. Según los resultados obtenidos se puede concluir que se da una prevalencia de género femenina a la fenomenología de la polivictimización y que el hecho de instaurarse el constructo de la indefensión aprendida a la identidad de la persona al sufrir violencias tempranas constituye una mayor probabilidad a sufrir violencia acumulada a los diferentes ambientes ecológicos a medida se vayan logrando nuevas etapas vitales. La finalidad del estudio es crear conocimiento fehaciente en cuanto a la temática y debido a la media de la muestra obtenida se atienden los resultados y conclusiones representativos de la población catalana.