Violències contra les dones, subversió i resistències a "Jo, Tituba, la bruixa negra de Salem" de Maryse Condé

Abstract

L’obra de Maryse Condé "Jo, Tituba, la bruixa negra de Salem" representa de forma aclaparadora tota mena de violències contra les dones, exercides de tots contra totes. Tanmateix, l’autora caracteritza la protagonista, una esclava negra que pateix la cacera de bruixes del segle XVII als Estats Units, lluny de cap victimisme. Resisteix l’opressió patriarcal masclista, racista i classista prenent la paraula per a explicar la seva pròpia història, impugnant els coneixements i creences hegemònics, i gaudint lliurement del seu cos.

En aquest treball abordem la novel·la de Maryse Condé, Jo, Tituba, la bruixa negra de Salem (1986) des de la perspectiva de les violències contra les dones (VCD). Aquestes s’hi manifesten en totes les seves variants, afecten tots els personatges femenins —interseccionalment—, i es desenvolupen a tots els escenaris de l’obra. Emmarcada a les colònies britàniques americanes puritanes esclavistes del segle XVII —Barbados, Boston, Salem—, estrictament jerarquitzades i institucionalitzades, l’obra representa les VCD com a eines fonamentals per al manteniment del sistema patriarcal racista imperant als Estats Units. Malgrat el caràcter aclaparador de les VCD a Jo, Tituba, Condé articula un relat en cap cas victimista ni compassiu, sinó que presenta un subjecte femení, acusada de bruixeria de resultes de les seves pràctiques subversives, que desplega múltiples formes de resistència amb vista al desenvolupament d’un “jo” particular, dotat d’autonomia personal.