Nous inquilins a la llar: Conviure amb assistents de veu d'intel·ligència artificial

Abstract

Els assistents personals de veu amb intel·ligència artificial són cada cop més habituals a les llars. La interacció entre l’humà i la màquina es porta a terme mitjançant la paraula parlada de manera que s’estableix una relació més natural per les persones. La conceptualització d’aquestes tecnologies es fa mitjançant una visió de l’humà i la subjectivitat concreta. Aquest treball estudia les conseqüències per a l’afectació de la subjectivitat humana que es deriven de la relació amb els assistents personals basats en la veu. Per fer-ho, s’opta per analitzar els postulats transhumanistes i la rèplica des del posthumanisme crític des d’una perspectiva centrada en l’ètica relacional. A més, s’identifiquen els postulats de l’ideari transhumanista que es reconeixen en el desenvolupament de les tecnologies provinents de Silicon Valley. Mitjançant l’estudi de la interacció per mitjà de la veu, es cerca comprendre les claus d’aquesta relació, les implicacions per a la concepció de la condició humana que se’n deriven i les opcions per a nous marcs relacionals entre l’humà i la màquina que es possibiliten.