L’ESCOLA NEOLIBERAL: UN SEGREST TELEOLÒGIC DE L’EDUCACIÓ

Abstract

L’objectiu d’aquest assaig és qüestionar l’eidos educatiu hegemònic del segle XXI mitjançant una discussió teleològica que la pedagogia neoliberal ha clausurat amb la fal·làcia de «la naturalesa de l’aprenentatge». Aquesta discussió traça una genealogia de l’educació que es deté, sobretot, en el moviment de la Il·lustració, amb la finalitat de recuperar el telos amb el qual va néixer l’escola pública i establir una comparació per determinar si el nou paradigma educatiu és compatible amb aquesta institució. Amb aquest propòsit, s’assenyalen els interessos que, mitjançant una retòrica calculadament progressista i legitimada per l’embolcall de les «ciències de l’aprenentatge», oculta la present «revolució educativa». Una revolució neoliberal que està fagocitant els sistemes educatius públics amb un doble objectiu: privatitzar i mercantilitzar l’educació i generar el tipus de subjectivitats que necessita el sistema capitalista. El present treball s’articularà, sobretot, entorn del segon objectiu perquè, així com la precarització i la creixent privatització dels sistemes educatius públics resulta més o menys evident als ulls dels membres de la comunitat educativa, no està resultant així d’evident el transfons d’aquesta nova pedagogia que, sota la bandera de la llibertat, amaga la intenció de «democratitzar» el tipus de servitud adaptativa que necessita el mercat.