El Trastorn per Estrès Posttraumàtic en casos de violència de gènere des del marc de la Teràpia d’Acceptació i Compromís (ACT)

Abstract

El Trastorn d’Estrès Posttraumàtic presenta elevades taxes de prevalença en dones víctimes de violència de gènere, generant un enorme malestar emocional que pot dificultar la seva funcionalitat personal i social. L’objectiu d’aquest treball és avaluar l’eficàcia d’un programa d’intervenció amb aquestes dones , programa que s’enmarca dins de les Teràpies contextuals o de segona generació, específicament en la Teràpia d’Acceptació i Compromís (ACT). El programa es duria a terme de forma grupal i participarien 21 dones que han sofert violència i/o abús emocional per part de les seves parelles. Totes les dones estarien diagnosticades de TEPT. S’utilitzaria un disseny intragrup amb mesures pre post. Per mesurar la intervenció s’aplicarien qüestionaris com el Clinical Outcomes In Routine Evaluation-Outcome Measure (CORE-OM) i dos qüestionaris específics de l’ACT, com són el Acceptance and Action Questionnaire (AAQ-II) i el Cognitive Fusion Questionnaire (CFQ) que avaluen l’evitació experiencial i la fusió cognitiva respectivament, processos principals en els que es basa l’ACT. Els resultats haurien de demostrar un canvi fiable i clínicament significatiu respecte a la simptomatologia del TEPT, així com una millora en l’acceptació dels esdeveniments privats i una major consciència sobre la no identificació amb els pensaments. Es discuteix,a més, al repecte de l’objectiu de l’ACT per a reorientar la vida de les dones maltractades en una direcció d’acord a valors. Altrament també s’avalua el programa en períodes de seguiment a 3 i 6 mesos , intentant demostrar la seva eficàcia posttractament. L’estudi es realitzaria amb una reduïda mida mostral, deixant de banda altres trastorns i simptomatologia comórbida i amb una població que mostra altes taxes d’abandonament. Tot i aquestes limitacions es conclou que la Teràpia d’Acceptació i Compromís és eficaç i pel tractament del TEPT en víctimes de violencia de gènere.

Posttraumatic Stress Disorder (PTSD) exhibits high prevalence rates in women who are victims of gender-based violence, generating significant emotional distress that can hinder their personal and social functionality. The objective of this study is to evaluate the effectiveness of an intervention program with these women, a program framed within Contextual Therapies or second-generation therapies, specifically in Acceptance and Commitment Therapy (ACT). The program would be conducted in a group format, with the participation of 21 women who have experienced violence and/or emotional abuse from their partners. All women would be diagnosed with PTSD. An intragroup design with pre-post measures would be employed. To assess the intervention, questionnaires such as the Clinical Outcomes In Routine Evaluation-Outcome Measure (CORE-OM) and two specific ACT questionnaires (the Acceptance and Action Questionnaire - AAQ- II and the Cognitive Fusion Questionnaire-CFQ) would be administered. These questionnaires evaluate experiential avoidance and cognitive fusion, respectively, which are key processes underlying ACT. The results should demonstrate a reliable and clinically significant change in PTSD symptomatology, as well as an improvement in the acceptance of private events and increased awareness regarding non-identification with thoughts. Furthermore, discussion revolves around the ACT objective of redirecting the lives of abused women in accordance with their values. On the other hand, the program is also evaluated in follow-up periods at 3 and 6 months, aiming to demonstrate its post- treatment effectiveness. The study would be conducted with a small sample size, excluding other comorbid disorders and symptoms, and with a population that shows high dropout rates. Despite these limitations, it is concluded that Acceptance and Commitment Therapy is effective for treating PTSD in victims of gender- based violence.