TRADUCCIÓN PARA DOBLAJE: LA ADAPTACIÓN CULTURAL

Abstract

Para poder afrontar ciertos aspectos característicos de la cultura de origen que se reflejan tanto en el texto como en la imagen de una película, el traductor se debate entre extranjerizar el texto (utilizar una tendencia traductora que preserve los elementos culturales de la cultura de origen) o naturalizarlo (usar otra tendencia traductora en la que se adapten esos elementos a la cultura receptora). Aquellos aspectos que pueden ser decisivos para elegir entre una tendencia traductora u otra son los referentes culturales, el humor o los juegos de palabras, ya que estos pueden ser muy difíciles de traducir y de que causen el mismo efecto que se pretendía con el texto original si la cultura meta no los conoce o entiende. Así pues, en este trabajo se analiza la traducción de dos casos prácticos para poder definir las características de cada tendencia traductora y comprobar el producto resultante al elegir entre una tendencia u otra: Austin Powers: Misterioso agente internacional (Austin Powers: International Man of Mistery), de 1997, y la segunda entrega titulada Austin Powers: La espía que me achuchó (Austin Powers: The Spy that Shagged me), de 1999.

With the purpose of addressing some aspects of the original culture reflected both in the text and in the image of a film, translator has to choose between foreignizing the text (using a translation strategy that preserves the cultural elements of the original culture) or naturalize it (using a translation strategy in which those elements are adapted to the target culture). These aspects that can force the translator to choose a translation strategy are cultural references, humor, or puns, since it can be very difficult to translate them and that they cause the same effect that was intended with the original text when the target culture does not know or understand them. In this article, the translation of two practical cases is analyzed in to define the features of each translation strategy and check the resulting product when the translator chooses between one strategy or another: Austin Powers: Misterioso agente internacional (Austin Powers: International Man of Mistery), 1997, and the second movie, named Austin Powers: La espía que me achuchó (Austin Powers: The Spy that Shagged me), 1999.

Per poder fer front a certs aspectes característics de la cultura d'origen que es reflecteixen tant en el text com en la imatge d'una pel·lícula, el traductor es debat entre estrangeritzar el text (utilitzar una tendència traductora que preservi els elements culturals de la cultura d'origen) o naturalitzar-lo (utilitzar una altra tendència traductora en la qual s'adaptin aquests elements a la cultura receptora). Aquells aspectes que poden ser decisius per a triar entre una tendència traductora o una altra són els referents culturals, l'humor o els jocs de paraules, ja que aquests poden ser molt difícils de traduir i conseguir que causin el mateix efecte que es pretenia amb el text original si la cultura meta no els coneix o entén. Així doncs, en aquest treball s'analitza la traducció de dos casos pràctics per aconseguir definir les característiques de cada tendència traductora i comprovar el producte resultant al triar entre una tendència o una altra: Austin Powers: Misterioso agente internacional (Austin Powers: International Man of Mistery), de 1997, i la segona película titulada Austin Powers: La espia que me achuchó (Austin Powers: The Spy that Shagged me), de 1999.