El espacio público como constructor social de los asentamientos informales. Caso Manchay - Lima, Perú

Abstract

Desde mis años de estudiante de pregrado en la Facultad de Arquitectura y Urbanismo de la Universidad Ricardo Palma en Lima, Perú, hasta mi experiencia laboral en la Gerencia de Desarrollo Urbano y Rural de la Municipalidad de Pachacámac, he desarrollado un profundo interés en el quehacer autoorganizativo y autoconstructivo del hábitat en los contextos informales de Lima Metropolitana, una realidad que también refleja el panorama de América Latina. El presente Trabajo Final de Máster es el producto de estas inquietudes y busca explorar las diversas formas de planificación, apropiación y creación del espacio público como elementos constructores del desarrollo comunitario y la cohesión social en los asentamientos informales del Sector de Manchay. Para ello, a través de una investigación cualitativa de carácter etnográfico, que combina investigación documental y trabajo de campo basado en la observación participante, encuestas, entrevistas y diálogos con pobladores, dirigentes y líderes de las organizaciones sociales, así como la inmersión en dos asentamientos humanos de Manchay—uno en etapa incipiente de consolidación y otro ya consolidado con todos los servicios básicos—se ha logrado un análisis detallado sobre el comportamiento comunitario en estos asentamientos. Esta investigación ha permitido identificar las formas de participación y organización comunitaria para la creación de los espacios públicos, su versatilidad en la vida cotidiana de los pobladores, las alianzas necesarias para consolidar el desarrollo comunitario y la importante participación de las mujeres en el fortalecimiento social. Finalmente, se puede concluir que existe una relación bidireccional entre el espacio público y la formación de comunidad en los asentamientos informales. La autoconstrucción del hábitat comunitario fomenta las relaciones vecinales que fortalecen el tejido social y crean identidad, mientras que la organización y participación activa en el trabajo comunitario determinan la consolidación efectiva de los espacios públicos.

From my years as an undergraduate student at the Faculty of Architecture and Urbanism of the Ricardo Palma University in Lima, Perú, to my professional experience in the Management of Urban and Rural Development of the Municipality of Pachacamac, I have developed a deep interest in the self-organising and self-constructive work in the informal contexts of Metropolitan Lima, a reality that also reflects the Latin America scene. This Master's thesis is the product of these concerns and seeks to explore the various forms of planning, appropriation and creation of public space as elements that build community development and social cohesion in the informal settlements of Manchay. To this end, through a qualitative ethnographic research, which combines documentary research and fieldwork based on participant observation, surveys, interviews and dialogue with residents, local managers and leaders of social organisations, as well as immersion in two slums in Manchay - one in an incipient stage of consolidation and the other already consolidated with all basic services - we were able to obtain a detailed analysis of the community behaviour of the inhabitants of these human settlements. This research has made it possible to identify the forms of community participation and organisation in the creation of public spaces, their versatility in the daily life of the residents, the alliances necessary to consolidate community development and the important participation of women in social strengthening. Finally, it can be concluded that there is a bidirectional relationship between public space and community building in informal settlements. The self-construction of the community habitat fosters social relations that strengthen the community and create identity, while the organisation and active participation in community work determine the effective consolidation of public spaces.

Des dels meus anys d'estudiant de pregrau a la Facultat d'Arquitectura i Urbanisme de la Universitat Ricardo Palma a Lima, Perú, fins a la meva experiència laboral a la Gerència de Desenvolupament Urbà i Rural de la Municipalitat de Pachacámac, he desenvolupat un profund interès en el quefer autoorganitzatiu i autoconstructiu del hàbitat en els contextos informals de Lima Metropolitana, una realitat que també reflecteix el panorama d'Amèrica Llatina. Aquest Treball Final de Màster és el producte d'aquestes inquietuds i cerca explorar les diverses formes de planificació, apropiació i creació de lespai públic com a elements constructors del desenvolupament comunitari i la cohesió social als assentaments informals del Sector de Manchay. Per això, a través d'una investigació qualitativa de caràcter etnogràfic, que combina investigació documental i treball de camp basat en l'observació participant, enquestes, entrevistes i diàlegs amb pobladors, dirigents i líders de les organitzacions socials, així com la immersió en dos assentaments humans de Manchay—un en etapa incipient de consolidació i un altre ja consolidat amb tots els serveis bàsics—s'ha aconseguit un anàlisi detallada sobre el comportament comunitari en aquests assentaments. Aquesta investigació ha permès identificar les formes de participació i organització comunitària per a la creació dels espais públics, la seva versatilitat a la vida quotidiana dels pobladors, les aliances necessàries per consolidar el desenvolupament comunitari i la important participació de les dones a l'enfortiment social. Finalment, es pot concloure que hi ha una relació bidireccional entre l'espai públic i la formació de comunitat als assentaments informals. La autoconstrucció de lhàbitat comunitari fomenta les relacions veïnals que enforteixen el teixit social i creen identitat, mentre que l'organització i participació activa en el treball comunitari determinen la consolidació efectiva dels espais públics.