Bilingüisme i identitat a Iruñerria: Anàlisi de la situació sociolingüística de l'euskera a l'actualitat

Abstract

En el present treball, s’estudia la situació sociolingüística de l’euskera a Iruñerria (Navarra) a través d’estudis previs sobre llengües minoritzades. S’aborda la relació entre bilingüisme i identitat, el procés de substitució lingüística, la folklorització d’una llengua i el futur d’una llengua minoritzada en el món globalitzat actual. Per a la realització, es recorre a les estadístiques recollides el 2021 per Euskarabidea a la VII Encuesta Sociolingüística (Govern Basc, 2024) i a cinc entrevistes personals a cinc voluntaris que viuen en primera persona la situació de la llengua a Iruñerria. Finalment, es proposen una sèrie d’idees per a la revitalització de l’euskera a la zona.

En el presente trabajo, se estudia la situación sociolingüística del euskera en Iruñerria (Navarra) a través de estudios previos sobre lenguas minorizadas. Se aborda la relación entre bilingüismo e identidad, el proceso de sustitución lingüística, la folklorización de una lengua y el futuro de una lengua minorizada en el mundo globalizado actual. Para su realización, se recurre a las estadísticas recogidas por Euskarabidea en la VII Encuesta Sociolingüística (Gobierno Vasco, 2024) y a cinco entrevistas personales a cinco voluntarios que viven en primera persona la situación de la lengua en Iruñerria. Finalmente, se proponen una serie de ideas para la revitalización del euskera en la zona.

Lan honetan, Iruñerriko euskararen egoera soziolinguistikoa aztertzen da, hizkuntza gutxituei buruzko aldez aurreko ikerketetatik abiatuta. Elebitasunaren eta identitatearen arteko harremana, hizkuntza ordezkatzeko prozesua, hizkuntza baten folklorizazioa edo hizkuntza gutxitu baten etorkizuna jorratzen dira gaur egungo mundu globalizatuan. Horretarako, Euskarabideak 2021ean VII. Inkesta Soziolinguistikoan (Eusko Jaurlaritza, 2024) jasotako estatistiketara eta Iruñerriari hizkuntzaren egoera lehen pertsonan bizi duten bost boluntariori egindako bost elkarrizketa pertsonaletara jotzen da. Azkenik, eskualdean euskara biziberritzeko hainbat ideia proposatzen dira.

In this work we study the sociolinguistic situation of the Basque language in Iruñerria (Navarra) through previous studies about minoritized languages. We approach the relationship between bilingualism and identity, the process of linguistic substitution, the folklorization of a language and the future of a minoritized language in the current globalized world. For its realization, we resort to statistics collected on 2021 by Euskarabidea in the VII Encuesta Sociolingüística (Govern Basc, 2024) and to five personal interviews with five volunteers who live firsthand the situation of the language in Iruñerria. Finally, we propose a series of ideas for the revitalization of basque language in the area.