És la hiperconnectivitat compatible amb la democràcia?

Abstract

Aquest treball explora la relació entre hiperconnectivitat i democràcia, i analitza de quina manera el disseny de la tecnologia pot alterar de forma adversa aspectes cognitius, conductuals i socials de les persones, essencials per a l’exercici democràtic. L’anàlisi pren com a punt de partida el marc conceptual de la sociòloga nord-americana Sherry Turkle, la qual fa dècades que alerta com la tecnologia no només modifica què fem sinó també què som i es pregunta si estem deixant que ens porti a llocs als quals no volem anar. L'enfocament metodològic se serveix de l’obra d’autors que, com Turkle, han explorat els efectes secundaris de la hiperconnectivitat en els àmbits individual, col·lectiu i institucional. A partir d’aquesta recerca es fa un exercici filosòfic per explorar l’emergència d’aquests efectes en estructures civils que constitueixen els pilars bàsics de les nostres democràcies. L’assaig conclou amb propostes i una guia de bones pràctiques per navegar per la hiperconnectivitat de forma segura preservant la salut de les persones, les societats i les institucions.