El tema de la fugida en les novel·les Onades sobre una Roca deserta i El dia que va morir Marilyn de Terenci Moix. Exploració, desafiament i resistència

Abstract

Terenci Moix és un dels escriptors més importants de la literatura catalana del s. xx. Les seves novel·les inaugurals, Onades sobre una roca deserta (1969) i El dia que va morir Marilyn (1969), van ser veritables manifestos generacionals d’una època marcada per profundes transformacions socials, polítiques i culturals, com l’ascens de la contracultura, l’alliberament sexual i la dissidència contra els valors tradicionals. En aquest treball analitzem com, en aquestes obres, el tema de la fugida esdevé una eina clau per a Moix per reflectir el rebuig als valors hegemònics de l’època de la generació emergent, l’alliberament sexual, especialment homosexual. Per aquest motiu estudiem els significats de l'acte d'evasió física, territorial i emocional dels joves protagonistes, entès com una manifestació d'exploració de la identitat i com un gest de rebel·lió, resistència i ruptura amb els discursos de la família i la societat del tardofranquisme. Amb la teoria queer i feminista de Sara Ahmed, Mari Ruti, Rosi Braidotti i Jack Halberstam, argumentem com la joventut —nascuda a la postguerra—, condicionada pel gènere i l’orientació sexual, troba en la fugida una manera de trencar amb les limitacions imposades i de reivindicar la seva llibertat. Finalment, posem de manifest que l’evasió descrita per l’autor transcendeix el desplaçament físic i esdevé un procés d’autoconeixement i d’afirmació personal, que no només reflecteix sinó que també contribueix a entendre les profundes transformacions culturals i socials dels anys 60.