Los deberes de información y asistencia de la Administración tributaria : análisis jurídico y estudio del impacto de las Tecnologías de la Información y la Comunicación

Abstract

L'Administració pública s'ha vist obligada a adoptar un paper proactiu en la incorporació de les TIC, així com a donar resposta a les noves necessitats ciutadanes i a vetllar perquè es pugui assentar el nou paradigma de manera definitiva. En conseqüència, les TIC han comportat canvis importants també en aquest àmbit, i és que la seva inclusió ha iniciat un nou estadi en el seu procés evolutiu en el qual s'espera una autèntica transformació institucional. Tot aquest procés de canvi, basat en la interacció ciutadana com a fonament principal del sistema, ha trobat el seu màxim exponent en l'esfera de l'Administració tributària, on el seu tradicional sistema d'aplicació dels tributs ja havia comportat l'adopció de tècniques de gestió en massa . En aquest sentit, la impossibilitat de practicar cas per cas els milions de liquidacions anuals relatives a les més importants figures impositives i el caràcter gairebé permanent de les relacions jurídico-tributàries, van obligar a requerir la participació dels obligats tributaris, de manera que les autoliquidacions i la imposició de nombrosos deures d'informació i col·laboració es van convertir en els principals mecanismes del nou model de funcionament. Així, els ciutadans es van trobar amb la responsabilitat de conèixer, interpretar i aplicar el complex, canviant i, de vegades, fins i tot deficient ordenament tributari, de manera que s'havia de compensar la reducció de l'activitat administrativa amb una forta prestació dels deures d'informació i assistència als obligats tributaris. En aquest sentit, s'havien potenciar totes aquelles actuacions de l'Administració encaminades a donar a conèixer la informació necessària per a l'exercici dels drets i compliment de les obligacions tributàries, així com aquelles tasques que oferien recursos i auxili amb la mateixa finalitat. Tanmateix, la regulació d'aquests deures no ha aconseguit estar a l'altura de la seva rellevància, en tant que la normativa s'ha limitat a contemplar el seu reconeixement general (article 85.1 de la LGT i 62 del RD 1065/2007) i assenyalar algunes de les actuacions per les quals poden veure's complerts (article 85.2 de la LGT i 63 a 78 del RD 1065/2007). A més, els règims jurídics d'aquestes actuacions difereixen en gran mesura, i contenen, en molts aspectes, un marcat caràcter programàtic. Per això, encara no hi ha una definició clara de cada un d'aquests deures ni una delimitació dels instruments que conformen el seu contingut, de manera que tampoc s'ha pogut elaborar la regulació completa de les seves característiques ni la previsió dels diferents efectes jurídics que es poden desprendre. Conseqüentment, el present treball té com a objectiu principal l'elaboració d'un estudi jurídic complet i actual sobre els deures d'informació i assistència de l'Administració tributària en relació directa amb la incorporació, en aquest àmbit, de les TIC. Així, es pretén dur a terme una valoració global de l'impacte dels nous mitjans en aquestes figures tributàries, a més d'aportar una definició actualitzada del seu concepte, una determinació del seu contingut, i una concreció de les seves característiques i conseqüències jurídiques.

La Administración pública se ha visto obligada a adoptar un papel pro-activo en la incorporación de las TIC, así como a dar respuesta a las nuevas necesidades ciudadanas y a velar para que el nuevo paradigma pueda asentarse de forma definitiva. En consecuencia, las TIC han comportado cambios importantes también en este ámbito, y es que su inclusión ha iniciado un nuevo estadio en su proceso evolutivo en el que se espera una auténtica transformación institucional.

Todo este proceso de cambio, basado en la interacción ciudadana como fundamento principal del sistema, ha encontrado su máximo exponente en la esfera de la Administración tributaria, donde su tradicional sistema de aplicación de los tributos ya había conllevado la adopción de técnicas de gestión en masa. En este sentido, la imposibilidad de practicar caso por caso los millones de liquidaciones anuales relativas a las más importantes figuras impositivas y el carácter casi permanente de las relaciones jurídico-tributarias, obligaron a requerir la participación de los obligados tributarios, de modo que las autoliquidaciones y la imposición de numerosos deberes de información y colaboración se convirtieron en los principales mecanismos del nuevo modelo de funcionamiento.

Así, los ciudadanos se encontraron con la responsabilidad de conocer, interpretar y aplicar el complejo, cambiante y, a veces, incluso deficiente ordenamiento tributario, por lo que debía compensarse la reducción de la actividad administrativa con una fuerte prestación de los deberes de información y asistencia a los obligados tributarios. En este sentido, debían potenciarse todas aquellas actuaciones de la Administración encaminadas a dar a conocer la información necesaria para el ejercicio de los derechos y cumplimiento de las obligaciones tributarias, así como aquellas labores que ofrecían recursos y auxilio con el mismo fin.

Sin embargo, la regulación de estos deberes no ha conseguido estar a la altura de su relevancia, en tanto que la normativa se ha limitado a contemplar su reconocimiento general (artículo 85.1 de la LGT y 62 del RD 1065/2007) y a señalar algunas de las actuaciones por las que pueden verse cumplidos (artículo 85.2 de la LGT y 63 a 78 del RD 1065/2007). Además, los regímenes jurídicos de estas actuaciones difieren en gran medida, y contienen, en muchos aspectos, un marcado carácter programático. Por ello, aún no existe una definición clara de cada uno de estos deberes ni una delimitación de los instrumentos que conforman su contenido, por lo que tampoco se ha podido elaborar la regulación completa de sus características ni la previsión de los diferentes efectos jurídicos que se pueden desprender.

Consecuentemente, el presente trabajo tiene como objetivo principal la elaboración de un estudio jurídico completo y actual sobre los deberes de información y asistencia de la Administración tributaria en relación directa con la incorporación, en este ámbito, de las TIC. Así, se pretende llevar a cabo una valoración global del impacto de los nuevos medios en dichas figuras tributarias, además de aportar una definición actualizada de su concepto, una determinación de su contenido, y una concreción de sus características y consecuencias jurídicas.

In The Spanish Tax Administration, citizens have the responsibility to find out, interpret and apply the complex, changing and sometimes even deficient tax legislation, so that the reduction of the administrative activity has to be counterbalanced with a strong rendering of the information and assistance services to the taxpayers. In this sense, all those Administration actions design to make available all the information pertaining to the exercise of rights and the compliance of tax obligations have to be strengthened, together with those actions offering resources and aid with the same purpose. However, the regulation of these obligations has not measured up to their relevance, for legislation has just acknowledged them in general terms (articles 85.1 of the LGT and 62 of the RD 1065/2007), and pointed out some of the actions through which they can be rendered (articles 85.2 of the LGT and 63 to 78 of the RD 1065/2007). Moreover, legislations pertaining to these actions are in disagreement to a large extent and hold, in many respects, a programmatical character. Therefore, to date, there is no clear definition of any of these obligations or a delimitation of the instruments that make up their content. In addition, neither the comprehensive regulation of their characteristics nor the forecast of their possible legal effects have been done. Accordingly, the main purpose of this thesis is to carry out a comprehensive legal study regarding the information and assistance obligations of the Tax administration, in direct relation to the incorporation of ICTs to its sphere of activity. Thus, the aim is to achieve a global assessment of the impact of ICTs on the application of these obligations, while contributing an updated definition of their concept, establishing their content and specifying their characteristics and legal consequences.