Comunicación del Patrimonio Cultural propio

Abstract

La identidad cultural de un pueblo o comunidad, se consigue a través de un proceso donde la comunicación tiene un papel relevante, este trabajo presenta un estudio sobre la comunicación del patrimonio cultural propio, es decir sobre la comunicación del patrimonio a la comunidad cultural a la que por cercanía (geográfica y cultural) pertenece en primer lugar. Aunque el patrimonio cultural tenga un carácter universal, este público concreto tiene unas características especiales que habrán de tenerse en cuenta a la hora de plantear estrategias de comunicación eficaces. Se trata de conseguir que la comunidad se sienta identificada con el patrimonio y se implique en su conservación. El presente estudio señala los elementos presentes en dicha comunicación, analizando las herramientas o medios más usados, así como las estrategias comunicativas más interesantes para la consecución de ese objetivo.

The cultural identity of a people or community, is achieved through a process where communication has a relevant role, this work presents a study about the communication of the cultural heritage itself, that is about the communication of heritage to the cultural community by proximity (geographical and cultural) belongs firstly. Although cultural heritage has a universal character, this particular public has special characteristics that must be taken into account in the development of effective communication strategies. It is about getting the community to feel identified with the heritage and involved in its conservation. The present study points out the elements present in this communication, analyzing the tools or media most used, as well as the most interesting communicative strategies for achieving that goal.

La identitat cultural d'un poble o comunitat, s'aconsegueix a través d'un procés on la comunicació té un paper rellevant, aquest treball presenta un estudi sobre la comunicació del patrimoni cultural propi, és a dir sobre la comunicació del patrimoni a la comunitat cultural a la qual per proximitat (geogràfica i cultural) pertany en primer lloc. Encara que el patrimoni cultural tinga un caràcter universal, aquest públic concret té unes característiques especials que hauran de tenir-se en compte a l'hora de plantejar estratègies de comunicació eficaces. Es tracta d'aconseguir que la comunitat se senta identificada amb el patrimoni i s'implique en la seua conservació. El present estudi assenyala els elements presents en aquesta comunicació, analitzant les eines o mitjans més usats, així com les estratègies comunicatives més interessants per a la consecució d'aqueix objectiu.