Els departaments de comunicació dels atractius patrimonials. Estudi sobre la gestió de la comunicació en les obres d'Antoni Gaudí declarades Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO

Abstract

En aquest treball reflexiona sobre com és el model de departament de comunicació d'un recurs (o actiu) patrimonial. Se'n detallen les seves funcions i les eines que utilitzen en les seves estratègies de comunicació per complir els objectius a curt i llarg termini. Així com els canals i tècniques de publicitat i relacions públiques més habituals en institucions de patrimoni cultural. Expliquem el concepte de comunicació global del patrimoni com a base per entendre les funcions de la comunicació i el bé que els fa als elements patrimonials en relació a la captació de fons per a la seva conservació. Si bé ens centrem en la comunicació externa com a mitjà de promoció. Els casos d'estudi per mostrar com es desenvolupen a la pràctica els departaments de comunicació d'actius patrimonials són els edificis obra d'Antoni Gaudí de la ciutat de Barcelona declarats Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO. Es desenvolupa, a partir de la metodologia, un estudi comparatiu entre els diversos elements per constatar diferències i similituds ens la seva estructura i planificació estratègica. Tenint en compte les circumstàncies de la seva gestió, pública i privada, on es posa la mirada per saber si aquesta qüestió és definitiva en la seva pràctica. Es constata la seva relació amb els públics tenint en compte l'amplitud d'aquests i sabent que aquests espais són, en alguns casos, dels més visitats del món.

This work reflects on how the communication department of a heritage resource model is. It details their functions and tools that it uses in their communication strategies to achieve the short and long term goals. As well as the most common publicity channels and public relations techniques developed in cultural heritage institutions. The concept of global communication of resources is explained as the basis for understanding the functions of communication and the profits that it makes to the cultural resources in relation to the collection of funds for its conservation. Although we'd focused on external communication as a means of promotion. The case studies are the communication departments of the buildings by Antoni Gaudí of the city of Barcelona declared a World Heritage by UNESCO. From the methodology, a comparative study is carried out between the various elements to establish differences and similarities in the communication department's structure and strategic planning. Considering the circumstances of its management, public or private, we try to figure it out at whether this question is final in its practice. Its relationship with publics is taken into relevance, considering the breadth of these and realizing that these spaces are, in some cases, the most visited in the world.

En este trabajo reflexiona sobre cómo es el modelo de departamento de comunicación de un recurso (o activo) patrimonial. Se detallan sus funciones y las herramientas que utilizan en sus estrategias de comunicación para cumplir los objetivos a corto y largo plazo. Así como los canales y técnicas de publicidad y relaciones públicas más habituales en instituciones de patrimonio cultural. Explicamos el concepto de comunicación global del patrimonio como base para entender las funciones de la comunicación y el bien que los hace a los elementos patrimoniales en relación a la captación de fondo para su conservación. Si bien nos centramos en la comunicación externa como medio de promoción. Los casos de estudio para mostrar como se desarrollan a la práctica los departamentos de comunicación de activos patrimoniales son los edificios obra de Antoni Gaudí de la ciudad de Barcelona declarados Patrimonio de la Humanidad por la UNESCO. Se desarrolla, a partir de la metodología, un estudio comparativo entre los diversos elementos para constatar diferencias y similitudes nos su estructura y planificación estratégica. Teniendo en cuenta las circunstancias de su gestión, pública y privada, donde se pone la mirada para saber si esta cuestión es definitiva en su práctica. Se constata su relación con los públicos teniendo en cuenta la amplitud de estos y sabiendo que estos espacios son, en algunos casos, de los más visitados del mundo.