Salvar els mots d'una llengua. L'aportació de Joana Raspall a la lexicografia catalana

Abstract

Joana Raspall (1913-2013) ha esdevingut una figura rellevant de la cultura catalana. Destaca per la seva important obra poètica tant per a infants com per a adults, que ha estat àmpliament estudiada, sobretot arran de la commemoració del centenari del seu naixement l'any 2013. Però no és menys interessant la seva aportació lingüística, concretament la lexicogràfica, que s'aborda en aquest treball. Raspall va publicar tres diccionaris entre els anys setanta i noranta, que han estat poc estudiats i que en aquest treball contextualitzem i descrivim per posar les bases per a estudis posteriors sobre l'obra lingüística i lexicogràfica de Raspall. Els diccionaris que estudiem són el 'Diccionari pràctic de sinònims catalans' (Ed. Arimany, 1972), 'Diccionari de locucions i frases fetes' (Edicions 62, 1984) i el 'Diccionari d'homònims i parònims' (Ed. Barcanova, 1988), escrits tots en col·laboració amb altres autors (Jaume Riera, el primer i Joan Martí i Castell els altres dos). És la voluntat d'aquest treball, també, determinar quina ha estat l'aportació de cada autor i, finalment, reivindicar la tasca lingüística de Raspall, fruit d'un bagatge cultural molt ric i provocat per unes circumstàncies històriques molt determinades.

Joana Raspall (1913-2013) ha acontecido una figura relevante de la cultura catalana. Destaca por su importante obra poética tanto para niños como para adultos, que ha sido ampliamente estudiada, sobre todo a raíz de la conmemoración del centenario de su nacimiento en 2013. Pero no es menos interesando su aportación lingüística, concretamente la lexicográfica, que se aborda en este trabajo. Raspall publicó tres diccionarios entre los años setenta y noventa, que han sido poco estudiados y que en este trabajo contextualizamos y describimos para poner las bases para estudios posteriores sobre la obra lingüística y lexicográfica de Raspall. Los diccionarios que estudiamos son el 'Diccionario práctico de sinónimos catalanes' (Ed. Arimany, 1972), 'Diccionario de locuciones y frases hechas' (Ediciones 62, 1984) y el 'Diccionario de homónimos y parónimos' (Ed. Barcanova, 1988), escritos todos en colaboración con otros autores (Jaume Riera, el primero y Joan Martí y Castillo los otros dos). Es la voluntad de este trabajo, también, determinar qué ha sido la aportación de cada autor y, finalmente, reivindicar la tarea lingüística de Cepillo, fruto de un bagaje cultural muy rico y provocado por unas circunstancias históricas muy determinadas.

Joana Raspall (1913-2013) has become a relevant figure in Catalan culture. It stands out for its important poetic work for both children and adults, which has been widely studied, especially as a result of the commemoration of the centenary of its birth in 2013. But it is no less interesting its linguistic contribution, specifically the lexicographical, which is addressed in this work. Raspall published three dictionaries between the seventies and nineties, which have been little studied and which in this paper we contextualize and describe to lay the foundations for later studies on the linguistic and lexicographical work of Cepillo. The dictionaries we study are the 'Practical dictionary of Catalan synonyms' (Ed. Arimany, 1972), 'Dictionary of locutions and phrases made' (Ediciones 62, 1984) and the 'Dictionary of homonyms and paronyms' (Ed. Barcanova, 1988 ), all written in collaboration with other authors (Jaume Riera, the first and Joan Martí and Castillo the other two). It is the will of this work, also, to determine what has been the contribution of each author and, finally, to claim the linguistic task of Raspall, the result of a rich cultural baggage and caused by very specific historical circumstances.