Investissement gandhien de la perception politique moderne

Abstract

El nucli de la teoria política de Gandhi és demostrar que el veritable subjecte polític és el ciutadà i no l'estat. És a dir, que en la ment de Gandhi el ciutadà es trobava sempre per sobre de l'estat. Així doncs, la decisió del subjecte polític sobre la sobirania es converteix, per a Gandhi, en el veritable subjecte de la sobirania política. Com a resultat, el moment gandhià de la política és un esforç per desteologitzar i dessecularitzar el concepte de la política moderna tal com el presenta el sobirà omnipotent de Thomas Hobbes. Les seves idees sobre l'ètica en la política van portar Gandhi a criticar l'autoritat política hobbesiana i a desobeir l'estat i les seves lleis tot superant el principi de la por. La pràctica política de Gandhi parteix del fet de dominar aquesta por.

The core of Gandhi's theory of politics is to show that the citizen is the true political subject and not the state. In other words, in Gandhi's mind the citizen was always above the state. As such, the political subject's decision on sovereignty becomes, for Gandhi, the true subject of political sovereignty. As a result, the Gandhian moment of politics is an effort to de-theologise and de-secularise the concept of modern politics as presented by the omnipotent sovereign of Thomas Hobbes. His ideas on ethics in politics lead Gandhi to criticise Hobbesian political authority and to disobey the state and its laws beyond the principle of fear. Gandhi's political practice is based on the taming of this fear.

El núcleo de la teoría política de Gandhi es demostrar que el verdadero sujeto político es el ciudadano y no el estado. Es decir, que en la mente de Gandhi el ciudadano estaba siempre por encima del estado. Así pues, la decisión del sujeto político sobre la soberanía se convierte, para Gandhi, en el verdadero sujeto de la soberanía política. Como resultado, el momento gandhiano de la política es un esfuerzo para desteologizar y desecularizar el concepto de la política moderna tal como lo presenta el soberano omnipotente de Thomas Hobbes. Sus ideas sobre la ética en la política llevaron a Gandhi a criticar a la autoridad política hobbesiana y a desobedecer al estado y a sus leyes superando el principio del miedo. La práctica política de Gandhi se basa en dominar este miedo.

Le noyau de la théorie politique de Gandhi est de démontrer que le véritable sujet politique est le citoyen et non pas l'état. C'est-à-dire que dans l'esprit de Gandhi le citoyen était toujours au-dessus de l'état. Ainsi donc, la décision du sujet politique sur la souveraineté se convertit, pour Gandhi, en un véritable sujet de la souveraineté politique. Comme résultat, le moment gandhien de la politique est un effort pour deséthologiser et déséculariser le concept de la politique moderne tel que la présente le souverain omniprésent de Thomas Hobbes. Ses idées sur l'éthique en politique ont inciter Gandhi à critiquer l'autorité publique hobbesienne et à désobéir à l'état et à ses lois en surmontant le principe de la peur. La pratique politique de Gandhi est basée sur la domination de cette peur.