Empreu aquest identificador per citar o enllaçar aquest ítem: http://hdl.handle.net/10609/91686
Títol: La FAES i la qüestió catalana: la construcció del contradiscurs sobre llengua i identitat des del nacionalisme espanyol
Autoria: Buch Pujol, Albert
Tutor: Pujolar, Joan  
Altres: Núñez, Francesc  
Resum: En aquest treball final de màster analitzo com construeix la FAES la llengua i la identitat catalanes. Aquest és un tema que s'ha estudiat en altres entitats i fundacions properes al nacionalisme espanyol, però mai fins ara en el cas de la FAES. Primerament, explico que la FAES és una fundació que inspira el món conservador i neoliberal espanyol i els partits polítics conservadors. També analitzo quina és l'evolució cronològica del pensament de la FAES a partir dels articles que publica. Val a dir que la temàtica dels articles sol respondre al context polític del moment. L'opinió de la FAES la construeixo a partir del que diuen un conjunt de col·laboradors. En el meu TFM explico les idees principals d'Ernest Gellner, Kathryn A. Woolard i José del Valle, els quals són els tres autors teòrics que m'ajuden a contrastar algunes opinions dels col·laboradors de la FAES. Moltes vegades els autors de la FAES no recolzen les seves afirmacions amb evidències. En l'argumentació i investigació del treball explico que segons alguns autors de la FAES Espanya té una consciència nacional molt debilitada per culpa dels nacionalismes perifèrics. Quant a la llengua castellana, opinen que a Catalunya es parla molt el castellà perquè és una llengua necessària. En aquest sentit, aquests autors defensen l'anonimat de la llengua castellana, o sigui, una llengua que no és de ningú i que pot parlar tothom. Quant a la història de Catalunya, els autors de la FAES afirmen que el nacionalisme català s'inventa el passat. Sovint aquests autors critiquen historiografies que ja no són vigents. Alguns col·laboradors de la FAES afirmen que el català no és la llengua pròpia de Catalunya, perquè la gent parla en català i en castellà. Aquests autors diuen que el nacionalisme català és excloent perquè no té en compte la franja de població catalana castellanoparlant. En aquest sentit, el nacionalisme espanyol fa una anàlisi basada en l'autenticitat de la llengua catalana contrària a l'anonimat. A diferència del que diuen els autors de la FAES, actualment la llengua catalana ja no és una llengua identitària, sinó una llengua pública que pot parlar tothom tal com reconeixen el nacionalisme català i alguns autors teòrics. Els col·laboradors de la FAES consideren que el govern català és massa intervencionista i culpen l'escola i els mitjans de comunicació públics catalans de ser els braços executors del nacionalisme català.
Paraules clau: FAES
identitat catalana
llengua catalana
nacionalisme
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/masterThesis
Data de publicació: feb-2019
Llicència de publicació: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/  
Apareix a les col·leccions:Trabajos finales de carrera, trabajos de investigación, etc.

Arxius per aquest ítem:
Arxiu Descripció MidaFormat 
abuchpPresentacio_oralTFM0219.wmv396,78 MBUnknownVeure/Obrir
abuchpTFM0219memòria.pdfMemòria del TFM917,59 kBAdobe PDFThumbnail
Veure/Obrir
Comparteix:
Exporta:
Consulta les estadístiques

Aquest ítem està subjecte a una llicència de Creative Commons Llicència Creative Commons Creative Commons