La FAES i la qüestió catalana: la construcció del contradiscurs sobre llengua i identitat des del nacionalisme espanyol

Abstract

En aquest treball final de màster analitzo com construeix la FAES la llengua i la identitat catalanes. Aquest és un tema que s'ha estudiat en altres entitats i fundacions properes al nacionalisme espanyol, però mai fins ara en el cas de la FAES. Primerament, explico que la FAES és una fundació que inspira el món conservador i neoliberal espanyol i els partits polítics conservadors. També analitzo quina és l'evolució cronològica del pensament de la FAES a partir dels articles que publica. Val a dir que la temàtica dels articles sol respondre al context polític del moment. L'opinió de la FAES la construeixo a partir del que diuen un conjunt de col·laboradors. En el meu TFM explico les idees principals d'Ernest Gellner, Kathryn A. Woolard i José del Valle, els quals són els tres autors teòrics que m'ajuden a contrastar algunes opinions dels col·laboradors de la FAES. Moltes vegades els autors de la FAES no recolzen les seves afirmacions amb evidències. En l'argumentació i investigació del treball explico que segons alguns autors de la FAES Espanya té una consciència nacional molt debilitada per culpa dels nacionalismes perifèrics. Quant a la llengua castellana, opinen que a Catalunya es parla molt el castellà perquè és una llengua necessària. En aquest sentit, aquests autors defensen l'anonimat de la llengua castellana, o sigui, una llengua que no és de ningú i que pot parlar tothom. Quant a la història de Catalunya, els autors de la FAES afirmen que el nacionalisme català s'inventa el passat. Sovint aquests autors critiquen historiografies que ja no són vigents. Alguns col·laboradors de la FAES afirmen que el català no és la llengua pròpia de Catalunya, perquè la gent parla en català i en castellà. Aquests autors diuen que el nacionalisme català és excloent perquè no té en compte la franja de població catalana castellanoparlant. En aquest sentit, el nacionalisme espanyol fa una anàlisi basada en l'autenticitat de la llengua catalana contrària a l'anonimat. A diferència del que diuen els autors de la FAES, actualment la llengua catalana ja no és una llengua identitària, sinó una llengua pública que pot parlar tothom tal com reconeixen el nacionalisme català i alguns autors teòrics. Els col·laboradors de la FAES consideren que el govern català és massa intervencionista i culpen l'escola i els mitjans de comunicació públics catalans de ser els braços executors del nacionalisme català.

En este trabajo final de máster analizo como construye la FAES la lengua y la identidad catalanas. Este es un tema que se ha estudiado en otras entidades y fundaciones cercanas al nacionalismo español, pero nunca hasta ahora en el caso de la FAES. Primeramente, explico que la FAES es una fundación que inspira el mundo conservador y neoliberal español y los partidos políticos conservadores. También analizo cuál es la evolución cronológica del pensamiento de la FAES a partir de los artículos que publica. Cabe decir que la temática de los artículos suele responder al contexto político del momento. La opinión de la FAES la construyo a partir de lo que opinan un conjunto de colaboradores. En mi TFM cuento las ideas principales de Ernest Gellner, Kathryn A. Woolard y José del Valle, los cuales son los tres autores teóricos que me ayudan a contrastar algunas opiniones de los colaboradores de la FAES. Muchas veces los autores de la FAES no apoyan sus afirmaciones con evidencias. En la argumentación e investigación del trabajo explico que según algunos autores de la FAES España tiene una conciencia nacional muy debilitada por culpa de los nacionalismos periféricos. En cuanto a la lengua castellana, opinan que en Cataluña se habla mucho el castellano porque es una lengua necesaria. En este sentido, estos autores defienden el anonimato de la lengua castellana, o sea, una lengua que no es de nadie y que puede hablar todo el mundo. En cuanto a la historia de Cataluña, los autores de la FAES afirman que el nacionalismo catalán se inventa el pasado. A menudo estos autores critican historiografías que ya no son vigentes. Algunos colaboradores de la FAES afirman que el catalán no es la lengua propia de Cataluña, ya que la gente habla en catalán y en castellano. Estos autores dicen que el nacionalismo catalán es excluyente porque no tiene en cuenta la población catalana castellanohablante. En este sentido, el nacionalismo español hace un análisis basado en la autenticidad de la lengua catalana contrario al anonimato. A diferencia de lo que dicen los autores de la FAES, actualmente la lengua catalana ya no es una lengua identitaria, sino una lengua pública que puede hablar todo el mundo tal y como reconocen el nacionalismo catalán y algunos autores teóricos. Los colaboradores de la FAES consideran que el gobierno catalán es demasiado intervencionista y culpan a la escuela y los medios de comunicación públicos catalanes de ser los brazos ejecutores del nacionalismo catalán.

In this final master's degree I analyze how the Catalan language and identity is built by FAES. This is a topic that has been studied in other entities and foundations close to Spanish nationalism, but never before in the case of the FAES. First of all, I explain that FAES is a foundation that inspires the Spanish conservative and neo-liberal world and the conservative political parties. I also analyze what is the chronological evolution of the thinking of the FAES from the articles it publishes. It goes without saying that the theme of articles usually responds to the political context of the moment. The opinion of the FAES I build from what they say a group of collaborators. In my TFM I explain the main ideas of Ernest Gellner, Kathryn A. Woolard and José del Valle, who are the three theoretical authors that help me to contrast some opinions of the collaborators of the FAES. Many times the authors of the FAES do not support their claims with evidence. In the argumentation and investigation of the work I explain that according to some authors of the FAES Spain has a national consciousness very debilitated because of the peripheral nationalisms. As for the Spanish language, they think that in Catalonia, Castilian is very much spoken because it is a necessary language. In this sense, these authors defend the anonymity of the Castilian language, that is, a language that is not of anybody and that everyone can speak. Regarding the history of Catalonia, the authors of the FAES claim that Catalan nationalism is invented by the past. Often these authors criticize historiographies that are no longer valid. Some collaborators of the FAES affirm that Catalan is not the language of Catalonia itself, because people speak Catalan and Spanish. These authors say that Catalan nationalism is excluded because it does not take into account the Catalan-speaking Catalan population. In this sense, Spanish nationalism makes an analysis based on the authenticity of the Catalan language contrary to anonymity. Unlike the authors of the FAES, the Catalan language is no longer an identity language, but a public language that everyone can speak as recognized by Catalan nationalism and some theoretical authors. The collaborators of the FAES consider that the Catalan government is too interventionist and blame the Catalan public school and means of being the executing arms of Catalan nationalism.