La inclusió educativa dels i les alumnes diagnosticats amb el Trastorn per Dèficit d'Atenció amb o sense Hiperactivitat (TDAH). Què sap el professorat de secundària sobre el TDAH i de quina manera adapta les seves classes per adaptar-se a les necessitats d’aquests estudiants?

Abstract

La present investigació té com a propòsit indagar sobre com s’està implementant el Disseny Universal de l’Aprenentatge amb l’alumnat d’ESO diagnosticat amb TDAH en un institut de secundària. La recerca s’ha recolzat en dues metodologies, la quantitativa i la qualitativa. Per un costat, s’ha recollit informació mitjançant un qüestionari dirigit al professorat de secundària i, per l’altre, s’ha realitzat una entrevista a una de les orientadores del centre per tal de no només tenir la visió del professorat i conèixer l’opinió d’aquesta qüestió per part d’una professional de la psicopedagogia. Els resultats evidencien que hi ha una manca de formació per part del professorat sobre el TDAH i altres qüestions -DUA, mesures i suports universals...-, fet que repercuteix en la seva pràctica pedagògica i que impedeix satisfer les necessitats que poden presentar aquests estudiants.

The present investigation aims to investigate how the Universal Design of Learning is being implemented with secondary students diagnosed with ADHD in a secondary school. The research has been based on two methodologies, quantitative and qualitative. On the one hand, information was collected through a questionnaire aimed at secondary school teachers and, on the other hand, an interview was carried out with one of the center's counselors in order not only to have the vision of the teachers and to know the opinion of this issue by a professional of psychopedagogy. The results show that there is a lack of teacher training on ADHD and other issues -SAD, universal measures and supports...-, fact that affects their pedagogical practice and that prevents satisfying the needs that these students can present.