Dues reescriptures del mite d'Antígona durant la postguerra espanyola

Abstract

El mite grec, per la seva versatilitat i universalitat, històricament ha servit com a vehicle per metaforitzar èpoques de conflicte. En aquest sentit, Antígona fou emprada de manera recurrent durant l'època d'entreguerres a Europa i durant la guerra civil a l'Estat espanyol per parlar sobre qüestions especialment sensibles que d'altra manera no s'haurien pogut tractar. En el cas de l'Estat espanyol diversos autors, entre els quals trobem Salvador Espriu i José María Pemán, es serviren de la tragèdia de Sòfocles per narrar els esdeveniments succeïts durant la Guerra Civil i la postguerra espanyola. Espriu i Pemán, tot i tractar el mateix període històric, aprofitaren la versatilitat del mite grec i adaptaren la trama d'Antígona, destacant un aspecte o altre, per manifestar el seu punt de vista sobre el conflicte, així com també, per expressar la seva opinió sobre altres qüestions filosòfiques. Dues versions que configuren un exemple de l'enorme adaptabilitat i versatilitat de la mitologia grega.

El mito griego, por su versatilidad y universalidad, históricamente ha servido como vehículo para metaforizar épocas de conflicto. En este sentido, Antígona fue empleada de manera recurrente durante la época de entreguerras en Europa y durante la guerra civil en España para hablar sobre cuestiones especialmente sensibles que de otro modo no habrían podido tratar. En el caso de España diversos autores, entre los que encontramos Salvador Espriu y José María Pemán, se sirvieron de la tragedia de Sófocles para narrar los acontecimientos sucedidos durante la Guerra Civil y la posguerra española. Espriu y Pemán, a pesar de tratarse el mismo período histórico, aprovecharon la versatilidad del mito griego y adaptaron la trama de Antígona, destacando un aspecto u otro, para manifestar su punto de vista sobre el conflicto, así como también, para expresar su opinión sobre otras cuestiones filosóficas. Dos versiones que configuran un ejemplo de la enorme adaptabilidad y versatilidad de la mitología griega.

The Greek myth, due to its versatility and universality, has historically served as a vehicle to metaphorize times of conflict. In this sense, Antigone was used on a recurring basis during the interwar era in Europe and during the civil war in Spain to speak about especially sensitive issues that they otherwise would not have been able to address. In the case of Spain, various authors, including Salvador Espriu and José María Pemán, used the tragedy of Sophocles to narrate the events that occurred during the Spanish Civil War and postwar period. Espriu and Pemán, despite dealing with the same historical period, took advantage of the versatility of the Greek myth and adapted the plot of Antigone, highlighting one aspect or another, to express their point of view on the conflict, as well as to express their opinion on other philosophical questions. Two versions that configure an example of the enormous adaptability and versatility of Greek mythology.