Empreu aquest identificador per citar o enllaçar aquest ítem:
http://hdl.handle.net/10609/133662
Títol: | Dues reescriptures del mite d'Antígona durant la postguerra espanyola |
Autoria: | Alzina Alzina, Maria |
Tutor: | Figueras Capdevila, Narcís ![]() |
Altres: | Gassol Bellet, Olívia ![]() |
Resum: | El mite grec, per la seva versatilitat i universalitat, històricament ha servit com a vehicle per metaforitzar èpoques de conflicte. En aquest sentit, Antígona fou emprada de manera recurrent durant l'època d'entreguerres a Europa i durant la guerra civil a l'Estat espanyol per parlar sobre qüestions especialment sensibles que d'altra manera no s'haurien pogut tractar. En el cas de l'Estat espanyol diversos autors, entre els quals trobem Salvador Espriu i José María Pemán, es serviren de la tragèdia de Sòfocles per narrar els esdeveniments succeïts durant la Guerra Civil i la postguerra espanyola. Espriu i Pemán, tot i tractar el mateix període històric, aprofitaren la versatilitat del mite grec i adaptaren la trama d'Antígona, destacant un aspecte o altre, per manifestar el seu punt de vista sobre el conflicte, així com també, per expressar la seva opinió sobre altres qüestions filosòfiques. Dues versions que configuren un exemple de l'enorme adaptabilitat i versatilitat de la mitologia grega. |
Paraules clau: | Antígona Salvador Espriu Sòfocles mitologia grega |
Tipus de document: | info:eu-repo/semantics/bachelorThesis |
Data de publicació: | mai-2021 |
Llicència de publicació: | http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/ ![]() |
Apareix a les col·leccions: | Treballs finals de carrera, treballs de recerca, etc. |
Arxius per aquest ítem:
Arxiu | Descripció | Mida | Format | |
---|---|---|---|---|
malzinaTFG0521_memoria.pdf | 1,05 MB | Adobe PDF | ![]() Veure/Obrir |
Comparteix:


Aquest ítem està subjecte a una llicència de Creative Commons Llicència Creative Commons