(In)autenticidad existencialista en tiempos de redes sociales

Abstract

Este Trabajo de Fin de Máster tiene por objeto estudiar el concepto de autenticidad tal y como se concibió en la filosofía existencialista del siglo XX y aplicarlo al mundo actual, en el que las redes sociales cobran gran protagonismo. Concretamente, el texto parte de una revisión general de la autenticidad y amplía su exposición con las aportaciones de dos pensadores existencialistas: Jean-Paul Sartre y Albert Camus. Luego, estos temas propiamente existencialistas, como la libertad, la responsabilidad, la 'mala fe' sartreana o la 'rebelión' camusiana, se ponen en diálogo con algunas de las problemáticas asociadas al uso de las redes sociales estudiadas por autores contemporáneos tales como Sherry Turkle, Jaron Lanier y Kate Eichhorn. Tras este análisis se concluye que determinados usos de las plataformas digitales pueden obstaculizar la búsqueda de la autenticidad; concretamente, es así cuando éstas son utilizadas para huir de la angustia existencial mediante la construcción de identidades y realidades simplificadas, cómodas y, en ocasiones, completamente distorsionadas. La investigación se enmarca dentro de una controversia académica más amplia, a saber, en el debate entre teorías deterministas y constructivistas de la tecnología. El Existencialismo, debido a su claro énfasis en la libertad y responsabilidad humanas, se alinea con el constructivismo tecnológico, lo cual, en el ámbito concreto de las redes sociales, se traduce a una visión de los usuarios como agentes activos capaces de resistir las tendencias mayoritarias e inventar nuevos usos. Esta perspectiva implica que, si bien las redes sociales se utilizan a menudo de manera inauténtica, pueden servir también para lo contrario, es decir, para facilitar el logro de la autenticidad existencialista.

Aquest Treball de Fi de Màster té per objecte estudiar el concepte d'autenticitat tal com es va concebre en la filosofia existencialista del segle XX i aplicar-lo al món actual, en el qual les xarxes socials cobren gran protagonisme. Concretament, el text parteix d'una revisió general de l'autenticitat i amplia la seva exposició amb les aportacions de dos pensadors existencialistes: Jean-Paul Sartre i Albert Camus. Després, aquests temes pròpiament existencialistes, com la llibertat, la responsabilitat, la 'mala fe' sartreana o la 'rebel·lió' camusiana, es posen en diàleg amb algunes de les problemàtiques associades a l'ús de les xarxes socials estudiades per autors contemporanis com ara Sherry Turkle, Jaron Lanier i Kate Eichhorn. Després d'aquesta anàlisi es conclou que determinats usos de les plataformes digitals poden obstaculitzar la cerca de l'autenticitat; concretament, és així quan aquestes són utilitzades per a fugir de l'angoixa existencial mitjançant la construcció d'identitats i realitats simplificades, còmodes i, a vegades, completament distorsionades. La recerca s'emmarca dins d'una controvèrsia acadèmica més àmplia, a saber, en el debat entre teories deterministes i constructivistes de la tecnologia. L'Existencialisme, a causa del seu clar èmfasi en la llibertat i responsabilitat humanes, s'alinea amb el constructivisme tecnològic, la qual cosa, en l'àmbit concret de les xarxes socials, es tradueix a una visió dels usuaris com a agents actius capaços de resistir les tendències majoritàries i inventar nous usos. Aquesta perspectiva implica que, si bé les xarxes socials s'utilitzen sovint de manera inauténtica, poden servir també per al contrari, és a dir, per a facilitar l'assoliment de l'autenticitat existencialista.

This Master's Thesis aims to study the concept of authenticity as it was conceived in the existentialist philosophy of the twentieth century and apply it to today's world, in which social networks play a major role. Specifically, the text starts with a general review of authenticity and expands its exposition with the contributions of two existentialist thinkers: Jean-Paul Sartre and Albert Camus. Then, these existentialist themes, such as freedom, responsibility, Sartre's 'bad faith' or Camus' 'rebellion', are put in dialogue with some of the problems associated with the use of social networks studied by contemporary authors such as Sherry Turkle, Jaron Lanier and Kate Eichhorn. After this analysis, it is concluded that certain uses of digital platforms can hinder the search for authenticity; specifically, this is the case when they are used to escape existential anguish through the construction of simplified, comfortable and sometimes completely distorted identities and realities. The research is framed within a broader academic controversy, namely the debate between determinist and constructivist theories of technology. Existentialism, due to its clear emphasis on human freedom and responsibility, is aligned with technological constructivism, which, in the specific field of social networks, translates into a view of users as active agents capable of resisting mainstream trends and inventing new uses. This perspective implies that, while social networks are often used inauthentically, they can also serve the opposite purpose, i.e., to facilitate the achievement of existentialist authenticity.