Nuevos medios, arte-ciencia y arte contemporáneo: ¿hacia un discurso híbrido?

Abstract

In a global digital culture, where the materials and techniques of new media are widely available and accessible to a growing proportion of the population, many of the most profound challenges for contemporary art push well beyond the MCA/NMA debate. Millions and millions of people around the world participate in sociable media, and have the ability to produce and share with millions and millions of other people their own texts, images, sound recordings, videos and GPS traces. A YouTube video, like Daft Hands, can delight and amaze 45 million viewers (Feb. 2010), spawning its own subculture of celebrities, masterpieces, and remixers. In this context what are the roles of the artist, the curator, and the critic? Regardless of medium what do professional artists and theorists have to offer that is special, that adds value and insight to this dynamic, collective, creative culture?

En una cultura digital global en la qual els materials i les tècniques dels new media estan disponibles i accessibles per a un percentatge creixent de la població, molts dels canvis més profunds de l'art contemporani van molt més allà del debat entre l'art contemporani majoritari i l'art dels new media. Milions i milions de persones per tot el món participen en xarxes socials i tenen la capacitat de produir i compartir amb milions i milions de persones més els seus textos, imatges, enregistraments de so, vídeos i traces en el GPS. Un vídeo de YouTube com Daft Hands pot delectar i meravellar 45 milions d'espectadors (dada de febrer 2010), i genera la seva pròpia subcultura de famosos, obres mestres i mescladors. En aquest context, quins papers ocupen l'artista, el comissari i el crític? Més enllà del mitjà, què poden oferir els artistes i teòrics professionals que sigui especial, que afegeixi valor i coneixement a aquesta cultura dinàmica, col·lectiva i creativa?

En una cultura digital global en la que los materiales y las técnicas de los nuevos medios están disponibles y accesibles para un porcentaje creciente de la población, muchos de los cambios más profundos del arte contemporáneo van mucho más allá del debate entre el arte contemporáneo mayoritario y el arte de los nuevos medios. Millones y millones de personas por todo el mundo participan en redes sociales y poseen la capacidad de producir y compartir con millones y millones de personas más sus textos, imágenes, grabaciones de sonido, vídeos y rastros en el GPS. Un vídeo de YouTube como Daft Hands puede deleitar y maravillar a 45 millones de espectadores (dato de febrero 2010), generando así su propia subcultura de famosos, obras maestras y mezcladores. En este contexto, ¿qué papeles ocupan el artista, el comisario y el crítico? Más allá del medio, ¿que pueden ofrecer los artistas y teóricos profesionales que sea especial, que añada valor y conocimiento a esta cultura dinámica, colectiva y creativa?