Los nuevos medios en el mainstream

Abstract

Des de la dècada passada, l'art contemporani s'ha vist cada vegada més modelat pels conceptes de participació, col·laboració, connectivitat social, performativitat i pels aspectes «relacionals». Es podria afirmar que l'art ha respost a la cultura contemporània, modelada al seu torn per tecnologies digitals i d'una altra classe, i també pels canvis que comporten. Tot i que actualment les institucions i organitzacions artístiques utilitzen amb assiduïtat les tecnologies digitals en la seva infraestructura -de manera que es «connecten» i es promocionen mitjançant les seves pàgines web, de Facebook, els canals de YouTube i els comptes de Twitter-, encara atorguen importància a l'exposició de formes artístiques més tradicionals que remeten a la cultura tecnològica abans que a un art que utilitza aquestes tecnologies com a suport. Aquest article comenta les arrels històriques de la relació complexa entre els nous mitjans i el món de l'art majoritari, com també exposicions en museus -multimèdia i tradicionals- que es van articular en relació amb la cultura tecnològica.

Over the past decade, contemporary art has increasingly been shaped by concepts of participation, collaboration, social connectivity, performativity, and "relational" aspects. One could argue that art responded to contemporary culture, which is shaped by digital and other new technologies and the changes they have brought about. While art institutions and organizations now commonly use digital technologies in their infrastructure-"connecting" and distributing through their websites, Facebook pages, YouTube channels and Twitter tours-they still place emphasis on exhibiting more traditional art forms that reference technological culture rather than art that uses these technologies as a medium. The article discusses the historical roots of the complex relationship between new media and the mainstream art world, as well as museum exhibitions-media and traditional-that responded to technological culture.

Desde la década pasada, el arte contemporáneo se ha visto cada vez más moldeado por los conceptos de participación, colaboración, conectividad social, performatividad y por los aspectos «relacionales». Se podría afirmar que el arte ha respondido a la cultura contemporánea, moldeada a su vez por tecnologías digitales y de otra clase, así como por los cambios que conllevan. Aunque actualmente las instituciones y organizaciones artísticas utilizan con asiduidad las tecnologías digitales en su infraestructura -de manera que se «conectan» y promocionan mediante sus páginas web, de Facebook, los canales de YouTube y las cuentas de Twitter-, aún otorgan importancia a exponer formas artísticas más tradicionales que remiten a la cultura tecnológica antes que a un arte que utiliza esas tecnologías como soporte. Este artículo comenta las raíces históricas de la relación compleja entre los nuevos medios y el mundo del arte mayoritario, así como exposiciones en museos -multimedia y tradicionales- que se articularon en relación a la cultura tecnológica.