Tractaments nutricionals pels pacients de càncer d'esòfag i pàncrees durant l'ingrés hospitalari. Revisió Bibliogràfica

Abstract

Les neoplàsies del tracte gastrointestinal (NTG) són unes de les més destacades per l'elevada freqüència i la seva agressivitat entre la població adulta. El càncer d'esòfag (CE) té un mal pronòstic perquè es veu influenciat pel deteriorament nutricional, pel risc que comporta la localització del tumor i per una major utilització dels tractaments de radioteràpia (RDT) i quimioteràpia (QMT), que són tot un gran desafiament pel pacient. La neoplàsia de pàncrees (adenocarcinoma pancreàtic (ADP)) forma part dels càncers digestius (CD) del tub superior i és un dels més letals de tots els càncers. En ambdós càncers, el risc de la desnutrició està present. La desnutrició és una característica molt freqüent en els CD, ja que la mateixa malaltia pot causar anorèxia, caquèxia, sensació de sacietat precoç, alteració dels òrgans vitals, així com una degradació en la resposta immunològica. La desnutrició deguda a les neoplàsies es relaciona amb un pitjor pronòstic i amb una disminució de la supervivència. Aquesta revisió té com a objectiu analitzar quin és el maneig i les indicacions que s'han de seguir pel tractament nutricional (TN) més adient, segons en quin moment del tractament oncològic (TO) i situació clínica es troba el pacient oncològic: preoperatori (pre-O) postoperatori (PO), QMT i RDT durant la seva estança hospitalària (EH).

Las neoplasias del tracto gastrointestinal (NTG) son unas de las más destacadas por la elevada frecuencia y su agresividad entre la población adulta. El cáncer de esófago (CE) tiene un mal pronóstico porque se ve influenciado por el deterioro nutricional, por el riesgo que conlleva la localización del tumor y por una mayor utilización de los tratamientos de radioterapia (RDT) y quimioterapia (QMT), que son todo un gran desafío por el paciente. La neoplasia de páncreas (adenocarcinoma pancreático (ADP)) forma parte de los cánceres digestivos (CD) del tubo superior y es uno de los más letales de todos los cánceres. En ambos cánceres, el riesgo de la desnutrición está presente. La desnutrición es una característica muy frecuente en los CD, ya que la misma enfermedad puede causar anorexia, caquexia, sensación de saciedad precoz, alteración de los órganos vitales, así como una degradación en la respuesta inmunológica. La desnutrición debida a las neoplasias se relaciona con un peor pronóstico y con una disminución de la supervivencia. Esta revisión tiene como objetivo analizar cuál es el manejo y las indicaciones que se deben seguir para el tratamiento nutricional (TN) más adecuado, según en qué momento del tratamiento oncológico (TO) y situación clínica se encuentra el paciente oncológico: preoperatorio ( pre-O) postoperatorio (PO), QMT y RDT durante su estancia hospitalaria (EH).

NTG are one of the most distinguished due to the hight frequency and aggressiveness among the adult population. In CE and CP the risk of malnutrition does exist. Malnutrition is a very common feature in digestive neoplasms, since the disease can itself cause anorexia, cachexia, a feeling of prompt satiety, vital organs alteration and a degradation of the immune response. Malnutrition due to neoplasms is associated with a worse prognosis and a decrease in survival. This review aims to analyze the nutrition management and the indications that should be followed for the most appropriate treatment, depending on the treatment and clinical situation of the oncology patient: pre-O, PO, QMT and RDT and radiotherapy during the EH. The results suggest that the most appropriate nutritional treatments are individualized dietary counseling, nutritional therapies such as NE or NP, SNO and DO adapted to the needs of each patient. In conclusion, nutritional treatments help to reverse and maintain optimum nutritional status, reduce the number of complications related to the disease process, comply with and tolerate oncological treatments, and reduce hospital stay.