L'oci silenciós. Una pràctica socioeducativa no inclusiva per a persones sordes

Abstract

La recerca que es mostra a continuació pretén mostrar les vivències de les persones sordes envers les dificultats d'accés a l'oci de la ciutat de Barcelona per falta d'accessibilitat, com també mostrar la importància de la professió de l'educador social en les accions d'animació sociocultural. S'ofereix l'experiència viscuda i sentida de tres dones sordes per mitjà del relat de vida i l'autobiografia. La finalitat d'aquest treball és que aquestes experiències puguin servir d'eina de treball per a la pràctica socioeducativa i provocar en l'educació social una, potser, primera reflexió sobre aquesta situació. Aquest és el primer pas necessari per a una futura possible transformació envers la inclusió real de les persones sordes.

La investigación que se muestra a continuación pretende mostrar las vivencias de las personas sordas hacia las dificultades de acceso al ocio de la ciudad de Barcelona por falta de accesibilidad, como también mostrar la importancia de la profesión del educador social en las acciones de animación sociocultural. Se ofrece la experiencia vivida y sentida de tres mujeres sordas por medio del relato de vida y la autobiografía. La finalidad de este trabajo es que estas experiencias puedan servir de herramienta de trabajo para la práctica socioeducativa y provocar en la educación social una, quizás, primera reflexión sobre esta situación. Este es el primer paso necesario para una futura posible transformación hacia la inclusión real de las personas sordas.

The research shown below aims to show the experiences of deaf people towards the difficulties of access to leisure in the city of Barcelona due to the lack of accessibility, as well as to show the importance of the profession of social educator in the actions of socio-cultural animation. It offers the lived and felt experience of three deaf women through the life story and the autobiography. The purpose of this work is that these experiences can serve as a working tool for socio-educational practice and provoke in social education a, perhaps, first reflection on this situation. This is the first necessary step for a possible future transformation towards the real inclusion of deaf people.