Hero, martyr, or saint? Rewriting anti-Franco resistance in Manuel Huerga's 'Salvador'

Abstract

The execution of anarchist militant Salvador Puig Antich in 1974 was one of the most important events in the final years of Franco's dictatorship. It gave rise to an enormous political mobilisation in Catalonia and throughout Europe, and acquired a crucial symbolic status in Catalan democratic culture, with Puig Antich as a myth of anti-Franco resistance. Manuel Huerga's biopic Salvador (Puig Antich) (2006) presents a deeply engaging narrative of these events. The film, a manifestation of the drive towards so-called 'recuperació de la memòria històrica' in the last two decades, was widely acclaimed by audiences and critics alike, but also attacked for its sentimental, depoliticised presentation of the figure of the anarchist militant.

L'execució del militant anarquista Salvador Puig Antich el 1974 va ser un dels esdeveniments més importants dels últims anys de la dictadura franquista. Va donar lloc a una enorme mobilització política a Catalunya, i va adquirir un estatus simbòlic crucial en la cultura democràtica catalana, en la qual Puig Antich figura com a mite de la resistència antifranquista. La pel·lícula Salvador (2006), de Manuel Huerga, presenta un relat profundament emotiu d'aquests fets. La pel·lícula, una manifestació de l'impuls cap a l'anomenada "recuperació de la memòria històrica" de les darreres dues dècades, ha estat molt ben rebuda per la crítica, però també atacada per la seva presentació sentimental i despolititzada de la figura del militant anarquista. Què hi ha en joc en la revisió ficcional de Puig Antich? Aquest article analitza els usos del passat a Salvador de Manuel Huerga, tot examinant els antagonismes socials que tracta la pel·lícula i les menes de consens que intenta construir.