Las necesidades espirituales al final de la vida: el papel del trabajador social sanitario en cuidados paliativos y cuidados paliativos pediátricos

Abstract

La presente investigación tiene como objetivo principal Conocer la importancia que dan los profesionales a la espiritualidad de las personas con las que trabajan en las unidades de cuidados paliativos (pediátricos) incidiendo en el papel fundamental del trabajo social sanitario. La metodología utilizada para realizar dicha aproximación se ha basado en una revisión bibliográfica sobre la espiritualidad y el trabajo social sanitario en cuidados paliativos [pediátricos], complementado con un total de 9 cuestionarios sobre atención a la espiritualidad y necesidades espirituales: 2 facultativos, 2 enfermeros, y 4 trabajadores sociales (estos últimos pertenecientes al Hospital Sant Joan de Deu de Palma e Inca). Los resultados reflejan un conocimiento medio sobre la espiritualidad pero otorgándole una importancia elevada (un 100%), una disparidad cuándo se investiga o se pregunta por los protocolos o guías utilizados (negación de la utilización a pesar de su existencia) y falta de formación específica, eso sí, teniendo un 100% presente la atención de dicha dimensión pero un grado de frecuencia menor del 50%. Por otro lado, los resultados concuerdan con las investigaciones realizadas, añadiendo además la baja investigación realizada en el campo en cuestión relacionado con el Trabajo Social Sanitario. Se extraen conclusiones importantes como la difícil conceptualización de la espiritualidad y sus necesidades en la práctica profesional, la escasa formación profesional, la falta de incorporación de dicha dimensión, la escasa utilización de instrumentos o adaptación de los existentes a estas necesidades y, la escasa investigación del TSS sobre la atención espiritual.

The main objective of this research is to understand the importance that professionals give to the spirituality of the people they work with in palliative care (pediatric) units, influencing the fundamental role of social health work. The methodology used to carry out this approach has been based on a bibliographic review on spirituality and social health work in palliative [pediatric] care, add up to 9 questionnaires on spirituality care and spiritual needs: 2 of them are doctors, 2 nurses, and 4 social workers (the latter belonging to the Sant Joan de Deu Hospital in Palma and Inca). The results reflect a medium level of knowledge about spirituality but giving it a high importance (100%), and noting a disparity when investigating or asking about the protocols or guides used (denial of use despite its existence) and lack of specific training, "yes", having 100% attention to this dimension but a degree of frequency less than 50%. On the other hand, the results agree with the investigations carried out, adding also the low investigation in spirituality and Health Social Work. The most important conclusions are: the difficult conceptualization of "spirituality" and their needs in professional practice, the lack of professional training, the lack of incorporation of this dimension, the scarce use of instruments or adaptation of existing instruments to these needs, and the scarce research of the Health Social Work on spiritual care.

La present recerca té com a objectiu principal Conèixer la importància que donen els professionals a l'espiritualitat de les persones amb les quals treballen en les unitats de cures pal·liatives (pediàtrics) incidint en el paper fonamental del treball social sanitari. La metodologia utilitzada per a realitzar aquesta aproximació s'ha basat en una revisió bibliogràfica sobre l'espiritualitat i el treball social sanitari en cures pal·liatives [pediàtrics], complementat amb un total de 9 qüestionaris sobre atenció a l'espiritualitat i necessitats espirituals: 2 facultatius, 2 infermers, i 4 treballadors socials (aquests últims pertanyents a l'Hospital Sant Joan de Deu de Palma i Inca). Els resultats reflecteixen un coneixement mig sobre l'espiritualitat però atorgant-li una importància elevada (un 100%), una disparitat quan s'investiga o es pregunta pels protocols o guies utilitzats (negació de la utilització malgrat la seva existència) i falta de formació específica, això sí, tenint un 100% present l'atenció d'aquesta dimensió però un grau de freqüència menor del 50%. D'altra banda, els resultats concorden amb les recerques realitzades, afegint a més la baixa recerca realitzada en el camp en qüestió relacionat amb el Treball Social Sanitari. S'extreuen conclusions importants com la difícil conceptualització de l'espiritualitat i les seves necessitats en la pràctica professional, l'escassa formació professional, la falta d'incorporació d'aquesta dimensió, l'escassa utilització d'instruments o adaptació dels existents a aquestes necessitats i, l'escassa recerca del TSS sobre l'atenció espiritual.