L'educador/a social en l'educació secundària, una necessitat manifesta al País Valencià

Abstract

La societat actual es caracteritza pels constants canvis i transformacions que possibiliten l'avanç tecnològic i social. Un ritme frenètic, el qual, dificulta en moltes ocasions que les persones puguin adaptar-se abans que el sistema canviï. L'escola del segle XXI, no ha sigut capaç de suportar aquestes constants transformacions i presenta, a conseqüència, unes necessitats que no poden ser satisfetes pel sistema educatiu. L'Educació Social, com a disciplina pedagògica que promou la inserció dels individus en les xarxes socials que l'envolta, per tant, suposa una oportunitat per donar resposta a aquestes demandes i necessitats que presenta el sistema educatiu. Una experiència que s'ha dut a terme al llarg de les darreres dècades a l'Estat espanyol de maneres molt diverses, cada àmbit autonòmic ha escollit el seu model o mecanisme propi. Aquesta pluralitat amb relació a la incorporació de l'Educador/a Social en el sistema educatiu, ha generat una disparitat de funcions assignades a aquesta figura professional, la qual cal abordar per construir col·lectivament una nova especialització professional. Aquest fet, doncs, ha de possibilitar que els àmbits autonòmics que no contemplen aquesta figura, i concretament el País Valencià, ho facin i regulin seguint l'exemple dels territoris que ja ho han legislat.

La sociedad actual se caracteriza por los constantes cambios y transformaciones que posibilitan el avance tecnológico y social. Un ritmo frenético, el cual, dificulta en muchas ocasiones que las personas puedan adaptarse antes de que el sistema cambie. La escuela del siglo XXI, no ha sido capaz de soportar estas constantes transformaciones y presenta, a consecuencia, unas necesidades que no pueden ser satisfechas por el sistema educativo. La Educación Social, como disciplina pedagógica que promueve la inserción de los individuos en las redes sociales que lo rodea, por lo tanto, supone una oportunidad para dar respuesta a estas demandas y necesidades que presenta el sistema educativo. Una experiencia que se ha llevado a cabo a lo largo de las últimas décadas en el Estado español de maneras muy diversas, cada ámbito autonómico ha escogido su modelo o mecanismo propio. Esta pluralidad con relación a la incorporación del Educador/a Social en el sistema educativo, ha generado una disparidad de funciones asignadas a esta figura profesional, la cual hay que abordar para construir colectivamente una nueva especialización profesional. Este hecho, pues, tiene que posibilitar que los ámbitos autonómicos que no contemplan esta figura, y concretamente el País Valenciano, lo hagan y regulen siguiendo el ejemplo de los territorios que ya lo han legislado.

Today's society is characterized by constant changes and transformations that make technological and social progress possible. A frenetic rhythm, which, in many cases, makes it difficult for people to adapt before the system changes. The 21st century school has not been able to withstand these constant transformations and presents, as a consequence, needs that cannot be met by the educational system. Social Education, as a pedagogical discipline that promotes the insertion of individuals in the social networks that surround them, is therefore an opportunity to respond to these demands and needs presented by the educational system. An experience that has been carried out over the last decades in Spain in very diverse ways, each autonomous region has chosen its own model or mechanism. This plurality in relation to the incorporation of the Social Educator in the educational system has generated a disparity of functions assigned to this professional figure, which must be addressed in order to collectively build a new professional specialization. This fact, therefore, must enable the autonomous regions that do not contemplate this figure, and specifically the País Valencià, to do so and regulate it following the example of the territories that have already legislated it.