El arte contemporáneo como herramienta pedagógica : perpepciones del profesorado sobre la relación de los museos y los centros educativos

Abstract

El arte contemporáneo puede contribuir significativamente a una educación más creativa, más crítica, más colaborativa y más participativa y horizontal. Tanto distintos colectivos artísticos (sobre todo desde el llamado giro educativo) como museos (a través de los departamentos de educación) han ido prestando cada vez más atención a la tarea educativa. Sin embargo, las posibilidades de extensión de las prácticas artísticas en el sistema educativo dependen, en buena parte, de la voluntad del profesorado de colaborar con museos y artistas e introducir metodologías de este tipo. En este trabajo analizamos las posibilidades de utilización del arte contemporáneo como herramienta educativa, y más concretamente, la percepción del profesorado de enseñanza primaria y secundaria sobre el uso de esta herramienta en el aula.

L'art contemporani pot contribuir significativament a una educació més creativa, més crítica, més col·laborativa i més participativa i horitzontal. Tant diversos col·lectius artístics (sobretot des de l'anomenat gir educatiu) com ara museus (a través dels departaments d'educació) han anat prestant cada cop més atenció a la tasca educativa. No obstant això, les possibilitats d'extensió de les pràctiques artístiques en el sistema educatiu depenen, en bona part, de la voluntat del professorat de col·laborar amb museus i artistes i introduir metodologies d'aquest tipus. En aquest treball analitzem les possibilitats d'utilització de l'art contemporani com a eina educativa, i més concretament, la percepció del professorat d'ensenyament primari i secundària sobre l'ús d'aquesta eina a l'aula.