L'hypothèse Sapir-Whorf et la conceptualisation de la paix en utilisant des adjectifs

Abstract

The importance of peace to human civilisation has raised peace to a somewhat universally essential condition. Since peace means different things to different people, there is a void in the debate on the conceptualisation of peace. Galtung (1969, 1990) views peace as being either negative or positive and Richmond (2007) adopts a liberal standpoint, arguing that the concept of peace itself is ontologically unstable and essentially contested. The issue of conceptualisation has been met with much hesitation on the part of the research community. Explanations giving reasons for the increasing use of adjectives to qualify peace are lacking in previous research. This article contributes to filling this gap in the peace research literature by attempting to use linguistic theory to provide reasons why there are many variations in the usage of the peace concept constructed mostly through the help and use of adjectives. It is argued that the idea behind the Sapir-Whorf hypothesis can assist our understanding of the reasons for this growing use of adjectives in the context of present day globalisation of the peace concept.

La importància de la pau per a la civilització humana ha tendit a erigir la pau com una mena de condició universalment essencial. Com que la pau significa coses diferents per a persones diferents, hi ha un buit en el debat sobre la conceptualització de la pau. Galtung (1969, 1990) veu la pau com quelcom "negatiu" o bé "positiu" i Richmond (2007) adopta un punt de vista liberal, tot argumentant que el concepte de la pau en si mateix és ontològicament inestable i essencialment discutit. La qüestió de la conceptualització s'ha hagut d'enfrontar a molts dubtes per part de la comunitat investigadora. Les explicacions que recullen raons a favor d'un ús cada vegada més gran d'adjectius per a qualificar la pau es troben amb el problema de la manca de recerca prèvia. Aquest article vol omplir aquest buit en la literatura de recerca sobre la pau tot intentant utilitzar la teoria lingüística per a aportar raons que expliquin per què hi ha tantes variacions en l'ús del concepte de la pau construït principalment mitjançant l'ajuda i l'ús d'adjectius. Es manté que la idea que hi ha darrere la hipòtesi de Sapir-Whorf ens pot ajudar a entendre les raons que hi ha darrere l'ús creixent d'adjectius per a conceptualitzar la pau en el context de la globalització actual d'aquest concepte.

La importancia de la paz para la civilización humana ha tendido a aumentar la paz hasta algo esencial en sentido universal. La paz significa cosas distintas para gente distinta y por eso existe un vacío en el debate sobre la conceptualización de la paz. Galtung (1969, 1990) ve la paz como "negativa" o "positiva" y Richmond (2007) adopta un punto de vista liberal, arguyendo que el concepto de paz en sí mismo es inestable en sentido ontológico y básicamente contestado. El asunto de la conceptualización ha topado con mucha indecisión por parte de la comunidad investigadora. Hay falta de motivos para obtener explicaciones sobre el aumento progresivo de adjetivos para calificar la paz en las investigaciones previas. Este artículo contribuye a rellenar ese vacío en la bibliografía sobre la búsqueda de la paz intentando usar la teoría lingüística para ofrecer motivos de por qué hay muchas variantes en el uso del concepto de paz, creadas principalmente gracias a la ayuda y el uso de adjetivos. Se comenta que lo que hay detrás de las hipótesis de Sapir-Whorf puede contribuir a nuestro conocimiento del motivo del uso creciente de adjetivos para conceptualizar la paz en el contexto de globalización actual del concepto de paz.

L'importance de la paix pour la civilisation humaine a eu tendance à augmenter la paix jusqu'à quelque chose d'essentiel dans le sens universel. La paix signifie des choses différentes pour des gens différents et c'est pour cette raison qu'il y a un vide dans le débat sur la conceptualisation de la paix. Galtung (1969, 1990) voit la paix comme ¿négative' ou 'positive' et Richmond ( 2007) adopte un point de vue libéral, en argumentant que la notion de paix en soi est instable dans le sens ontologique et fondamentalement contestée. Le sujet de la conceptualisation a trouvé beaucoup d'indécision par la communauté d'investigation. Il y a un manque de motifs pour obtenir des explications sur l'augmentation progressive d'adjectifs pour qualifier la paix dans les investigations préalables. Cet article contribue à combler ce vide dans la bibliographie sur la recherche de la paix en essayant d'utiliser la théorie linguistique pour donner des raisons sur les nombreuses variantes dans l'utilisation de la notion de paix, créées principalement grâce à l'aide et à l'utilisation des adjectifs. On dit que ce qu'il y a derrière les hypothèses de Sapir-Whorf peut contribuer à notre connaissance de la raison de l'utilisation croissante d'adjectifs pour conceptualiser la paix dans le contexte de globalisation actuelle de la notion de paix.