Élargissement de l'empire de la justice transitionnelle: Réaffirmation de la valeur de la transition paradigmatique

Abstract

Transitional justice studies increasingly apply to processes of truth, restoration and accountability in contexts far removed from the paradigmatic transitions from authoritarianism or war to relatively liberal democracy on which the field was initially based. At a time when transitional justice is being evaluated with greater stringency, it is worrying that assessments of its worth might be unduly coloured by reliance on non-transitional circumstances of established democracies or ongoing conflicts or authoritarianism. A systematic empirical understanding of the value of transitional justice is skewed when undue weight is given to mechanisms applied in favourable contexts. This may be where political or economic circumstances are so advanced that the mechanisms have little causal significance to an ongoing process of political, civil and (possibly) economic reform, or in contexts too inimical to anything approaching a liberalising or peace-building conclusion (e.g. when it takes place while war is ongoing or within an authoritarian regime). The article accepts that transitional justice mechanisms can be used to improve conditions under authoritarianism or war and can augment the rule of law, development and human rights in states that are already committed to liberal democracy. However, its impact in these non-paradigmatic circumstances will be limited because of the weakness of the state's commitment to improving societal conditions in the former and the pre-existing strength of the commitment in the latter. It argues that there is a distinction between transitional justice and the use of transitional justice mechanisms.

Cada vegada més, els estudis sobre la justícia transicional s'apliquen als processos de veritat, restauració i responsabilitat en contextos molt allunyats de les transicions paradigmàtiques des de l'autoritarisme o la guerra a una democràcia relativament liberal en què aquest camp de recerca es basava inicialment. En un moment en què la justícia transicional s'avalua amb un rigor més gran, resulta preocupant que les valoracions de la seva vàlua es puguin veure excessivament afectades per la dependència de circumstàncies no transicionals de democràcies establertes, conflictes en curs o l'autoritarisme. La comprensió empírica sistemàtica del valor de la justícia transicional es veu esbiaixada quan es posa un pes excessiu en els mecanismes que tenen lloc en contextos favorables en què les circumstàncies polítiques o econòmiques són tan avançades que els mecanismes tenen molt poca importància causal per a un procés en curs de reforma política, civil i (possiblement) econòmica, o bé en contextos massa adversos per a res que pugui portar a una conclusió liberalitzadora o de construcció de la pau (per exemple, quan hi ha una guerra en curs o sota un règim autoritari). Tot i que aquest article accepta que és possible utilitzar els mecanismes de la justícia transicional per a millorar les condicions sota un règim autoritari o en contextos de guerra i per a potenciar l'imperi de la llei, el desenvolupament i els drets humans en estats ja compromesos amb la democràcia liberal, l'impacte de la justícia transicional en aquestes circumstàncies no paradigmàtiques es veurà limitat a causa de la debilitat del compromís de l'estat per millorar les condicions societàries en el primer cas i a causa de la força preexistent del compromís en el segon. Manté que cal distingir entre la justícia transicional i l'ús dels mecanismes de la justícia transicional.

La erudición de la justicia transicional se aplica cada vez más a procesos de veracidad, restauración y responsabilidad en contextos muy alejados de las transiciones paradigmáticas del autoritarismo o la guerra a la relativamente democracia liberal sobre la que se basó inicialmente el campo. En un momento en el que la justicia transicional se está evaluando con más rigor, es preocupante que las valoraciones de su valor puedan estar excesivamente afectadas por la dependencia de circunstancias no transitorias de democracias establecidas, conflictos actuales o autoritarismo. El conocimiento empírico sistemático del valor de la justicia transicional está sesgado cuando se concede un peso indebido a mecanismos que se producen en contextos favorables en los que las circunstancias políticas o económicas son tan avanzadas que los mecanismos tienen poca significación causal para un proceso en curso de reforma política, civil y (posiblemente) económica, o en contextos demasiado hostiles para cualquier cosa cercana a una conclusión liberalizadora o de construcción de la paz (por ejemplo, cuando tiene lugar mientras la guerra está en curso o en un régimen autoritario). Si bien en el artículo se acepta que los mecanismos de justicia transicional pueden usarse para mejorar las condiciones bajo el autoritarismo o la guerra y pueden aumentar el Estado de derecho, el desarrollo y los derechos humanos en estados que ya están comprometidos con la democracia liberal, el impacto de la justicia transicional en esas circunstancias no paradigmáticas será limitado a causa de la debilidad del compromiso del estado a la mejora de las condiciones de la sociedad en el primero y de la fuerza preexistente del compromiso en el último. Sostiene que hay una diferencia entre la justicia transicional y el uso de los mecanismos de la misma.

L'érudition de la justice transitionnelle s'applique de plus en plus aux processus de véracité, restauration et responsabilité dans des contextes très éloignés des transitions paradigmatiques de l'autoritarisme ou de la guerre à la relativement démocratie libérale sur laquelle était basé initialement le domaine. Au moment où la justice transitionnelle est évaluée avec le plus de rigueur, il est inquiétant que les évaluations de sa valeur puissent être excessivement touchées par la dépendance de circonstances non transitoires de démocraties établies, conflits actuels ou autoritarisme. La connaissance empirique systématique de la valeur de la justice transitionnelle est biaisée lorsque l'on accorde un poids incorrect à des mécanismes qui se produisent dans des contextes favorables où les circonstances politiques ou économiques sont si avancées que les mécanismes ont peu de signification causale pour un processus en cours de réforme politique, civile et (probablement) économique, ou dans des contextes trop hostiles pour toute chose proche d'une conclusion libéralisatrice ou de construction de la paix (par exemple, lorsqu'elle a lieu lorsque la guerre est en cours ou dans un régime autoritaire). Bien que dans l'article on accepte que les mécanismes de justice transitionnelle peuvent s'utiliser pour améliorer les conditions sous l'autoritarisme ou la guerre et peuvent augmenter l'État de droit, le développement et les droits de l'homme dans des états qui sont déjà engagés avec la démocratie libérale, l'impact de la justice transitionnelle dans ces circonstances non paradigmatiques sera limité à cause de la faiblesse de l'engagement de l'état dans l'amélioration des conditions de la société dans le premier et de la force préexistante de l'engagement dans le dernier. Il soutient qu'il y a une différence entre la justice transitionnelle et l'utilisation des mécanismes de celle-ci.