Política en redes sociales: la polarización cede el terreno a la inteligencia colectiva

Abstract

La polarización política en los últimos tiempos es un suceso innegable de forma generalizada en todo el mundo. Con la emergencia de las redes sociales y su globalización, que permite conocer de forma más rápida todo lo que pasa en el mundo, cabe plantearse la posible incidencia de este fenómeno en la polarización política. Todo tema medianamente polémico se convierte en un debate en redes sociales, en el que cualquier usuario puede expresar su opinión o conocimiento acerca de un tema concreto. Esto lleva a que sea mucho más sencillo fomentar la inteligencia o conocimiento colectivo, pero también a que las fake news se divulguen con mayor facilidad. A raíz de esto, a través de la observación 4 sucesos recientes de debate político en redes sociales, se pretende aprobar o descartar la hipótesis de que las redes sociales han incidido de forma positiva para la sociedad, aclarando puntos y triunfando así el conocimiento colectivo; o han colaborado a una polarización cuya principal consecuencia ha sido el odio. Los casos que se abordarán son los siguientes: las protestas en Perú, las elecciones de EEUU, el caso del aborto en Polonia y la exhumación de Francisco Franco en España.

La polarització política en els últims temps és un succés innegable de forma generalitzada a tot el món. Amb l'emergència de les xarxes socials i la seva globalització, que permet conèixer de forma més ràpida tot el que passa al món, cal plantejar-se la possible incidència d'aquest fenomen en la polarització política. Tot tema mitjanament polèmic es converteix en un debat en xarxes socials, en què qualsevol usuari pot expressar la seva opinió o coneixement sobre un tema concret. Això porta al fet que sigui molt més senzill fomentar la intel·ligència o coneixement col·lectiu, però també al fet que les fake news es divulguin amb més facilitat. Arran d'això, a través de l'observació 4 successos recents de debat polític en xarxes socials, es pretén aprovar o descartar la hipòtesi que les xarxes socials han incidit de forma positiva per a la societat, aclarint punts i triomfant així el coneixement col·lectiu; o han col·laborat a una polarització la principal conseqüència ha estat l'odi. Els casos que s'abordaran són els següents: les protestes a Perú, les eleccions dels EUA, el cas de l'avortament a Polònia i l'exhumació de Francisco Franco a Espanya.

Political polarization in recent times is an undeniable event in a generalized way throughout the world. With the emergence of social networks and their globalization, which allows us to know more quickly everything that happens in the world, it is possible to consider the possible incidence of this phenomenon in political polarization. Any moderately controversial topic becomes a debate on social networks, in which any user can express their opinion or knowledge about a specific topic. This means that it is much easier to promote collective intelligence or knowledge, but also that fake news is disseminated more easily. As a result of this, through the observation of 4 recent events of political debate in social networks, it is intended to approve or discard the hypothesis that social networks have had a positive impact on society, clarifying points and thus triumphing collective knowledge; or they have collaborated in a polarization whose main consequence has been hatred. The cases to be addressed are the following: the protests in Peru, the US elections, the abortion case in Poland and the exhumation of Francisco Franco in Spain.