Voto por internet en democracia: estudio de los casos de Estonia y España

Abstract

El objetivo de este trabajo es demostrar cómo el voto electrónico en su modalidad en remoto (voto por internet) es una clara manifestación del uso de las TIC en la política y determinar si es capaz de mejorar las relaciones democráticas. Para ello analizamos su impacto respecto a la participación ciudadana en los procesos electorales a través de las experiencias de Estonia y España. En una e-democracia el voto electrónico en remoto supone una oportunidad para aquellos ciudadanos con problemas para ejercer su derecho a voto: residentes en el extranjero, personas con dificultades para acceder a los colegios electorales etc. por otra parte supone romper la brecha generacional al conseguir aumentar la participación de los más jóvenes y a la vez es un reto para que los adultos realicen su propia e-alfabetización. No obstante, para que produzca los resultados esperados es necesario dotar al sistema de toda una serie de garantías y darle una cobertura legal que vaya acorde con la evolución tecnológica. Ahora bien, al final el éxito del resultado vendrá también condicionado por otra serie de factores ajenos a los tecnológicos como son el desarrollo socioeconómico del país, su contexto político, factores de movilización, el interés de los ciudadanos en la política y la socialización democrática de los individuos.

L'objectiu d'aquest treball és demostrar com el vot electrònic en la seva modalitat en remot (vot per internet) és una clara manifestació de l'ús de les TIC en la política i determinar si és capaç de millorar les relacions democràtiques. Per a això analitzem el seu impacte pel que fa a la participació ciutadana en els processos electorals a través de les experiències d'Estònia i Espanya. En una e-democràcia el vot electrònic en remot suposa una oportunitat per a aquells ciutadans amb problemes per exercir el dret a vot: residents a l'estranger, persones amb dificultats per accedir als col·legis electorals etc. d'altra banda, suposa trencar la bretxa generacional a l'aconseguir augmentar la participació dels més joves i alhora és un repte perquè els adults facin la seva pròpia e-alfabetització. No obstant això, perquè produeixi els resultats esperats cal dotar al sistema de tot un seguit de garanties i donar-li una cobertura legal que vagi d'acord amb l'evolució tecnològica. Ara bé, al final l'èxit del resultat vindrà també condicionat per una altra sèrie de factors aliens als tecnològics com són el desenvolupament socioeconòmic de país, el seu context polític, factors de mobilització, l'interès dels ciutadans en la política i la socialització democràtica de els individus.

The objective of this work is to demonstrate how electronic voting in its remote mode (online voting) is a clear manifestation of the use of ICTs in politics and to determine whether it is capable of improving democratic relations. To do this, we analyze its impact on citizen participation in electoral processes through the experiences of Estonia and Spain. In an e-democracy, remote electronic voting is an opportunity for those citizens with problems to exercise their right to vote: residents abroad, people with difficulties in accessing polling stations, etc. On the other hand, it means breaking the generation gap by increasing the participation of the youngest and at the same time it is a challenge for adults to carry out their own e-literacy. However, in order for it to produce the expected results, it is necessary to provide the system with a series of guarantees and provide it with legal coverage that is in line with technological evolution. However, in the end, the success of the result will also be conditioned by another series of factors unrelated to the technological ones, such as the socio-economic development of the country, its political context, mobilization factors, the interest of citizens in politics and the democratic socialization of individuals.