Alimentación, estilo de vida y activismo de mercado: una etnografía virtual en Instagram sobre el "Realfooding"

Abstract

Las prácticas alimentarias son una parte fundamental de la cultura, encontrándose vinculadas con aspectos religiosos, rituales e incluso formas de organización social. Estos aspectos deben ser analizados desde una perspectiva interdisciplinar, de forma que la colaboración entre diferentes métodos de estudio e investigación nos ofrezcan una perspectiva más completa del fenómeno. En este sentido, la Antropología Social y Cultural va más allá de estudiar los aspectos nutricionales de los alimentos. Una característica actual de nuestro sistema alimentario es el consumo de alimentos ultraprocesados fomentado a través de estrategias de marketing y publicidad de carácter global, que han modificado los comportamientos de consumo, afectando a la producción de alimentos en el hogar o en grupo. Por tanto, a través de esta investigación, se realiza un análisis del movimiento "Realfooding", que surgen en redes sociales mediante el fomento de una alimentación que rechaza los ultraprocesados. Este trabajo de final de grado plantea la realización de una etnografía virtual con el fin de analizar los diferentes aspectos que definen al "Realfooding" partiendo de diferentes investigaciones focalizadas en el ámbito de la alimentación abordadas desde métodos de la Antropología Social y Cultural, así como etnografías virtuales centradas en la alimentación y "comunidades virtuales". Los objetivos de esta investigación son, en primer lugar, el planteamiento de realizar una etnografía virtual y poder obtener conclusiones sobre su validez metodológica mediante su aplicación en Instagram. En segundo lugar, se plantea realizar una descripción etnográfica siguiendo dicha metodología sobre el "Realfooding" en la red social de Instagram para comprender este movimiento que trata de promover modificaciones en los hábitos de consumo y procesamiento de alimentos, y analizar si se trata de un activismo que puede crear una brecha con respecto a las formas de consumo globalizadas y el sistema culinario. En segundo lugar, se analiza el fenómeno "Realfooding" en Instragram según la autopercepción de los participantes, de forma que sea posible identificar si estas prácticas alimentarias proponen un estilo de vida diferenciado asociado a una identidad colectiva y en qué medida se relaciona con otros movimientos o estilos de vida.

Les pràctiques alimentàries són una part fonamental de la cultura, trobant-se vinculades amb aspectes religiosos, rituals i fins i tot formes d'organització social. Aquests aspectes han de ser analitzats des d'una perspectiva interdisciplinària, de manera que la col·laboració entre diferents mètodes d'estudi i recerca ens ofereixin una perspectiva més completa del fenomen. En aquest sentit, l'Antropologia Social i Cultural va més enllà d'estudiar els aspectes nutricionals dels aliments. Una característica actual del nostre sistema alimentari és el consum d'aliments untraprocessats fomentat a través d'estratègies de màrqueting i publicitat de caràcter global, que han modificat els comportaments de consum, afectant la producció d'aliments en la llar o en grup. Per tant, a través d'aquesta recerca, es realitza una anàlisi del moviment "Realfooding", que sorgeixen en xarxes socials mitjançant el foment d'una alimentació que rebutja els ultraprocessats. Aquest treball de final de grau planteja la realització d'una etnografia virtual amb la finalitat d'analitzar els diferents aspectes que defineixen al "Realfooding" partint de diferents recerques focalitzades en l'àmbit de l'alimentació abordades des de mètodes de l'Antropologia Social i Cultural, així com etnografies virtuals centrades en l'alimentació i "comunitats virtuals". Els objectius d'aquesta recerca són, en primer lloc, el plantejament de realitzar una etnografia virtual i poder obtenir conclusions sobre la seva validesa metodològica mitjançant la seva aplicació en Instagram. En segon lloc, es planteja realitzar una descripció etnogràfica seguint aquesta metodologia sobre el "Realfooding" en la xarxa social d'Instagram per a comprendre aquest moviment que tracta de promoure modificacions en els hàbits de consum i processament d'aliments, i analitzar si es tracta d'un activisme que pot crear una bretxa respecte a les formes de consum globalitzades i el sistema culinari. En segon lloc, s'analitza el fenomen "Realfooding" en Instragram segons l'autopercepció dels participants, de manera que sigui possible identificar si aquestes pràctiques alimentàries proposen un estil de vida diferenciat associat a una identitat col·lectiva i en quina mesura es relaciona amb altres moviments o estils de vida.

Food practices are a fundamental part of culture, being linked to religious aspects, rituals and even forms of social organisation. These aspects must be analysed from an interdisciplinary perspective, so that the collaboration between different methods of study and research offer us a more complete perspective of the phenomenon. In this sense, Social and Cultural Anthropology goes beyond studying the nutritional aspects of food. A current characteristic of our food system is the consumption of ultra-processed foods promoted through global marketing and advertising strategies, which have modified consumer behaviour, affecting the production of food at home or in groups. Therefore, through this research, an analysis is carried out of the "Realfooding" movement, which arises in social networks through the promotion of a diet that rejects ultra-processed food. This final degree project proposes to carry out a virtual ethnography in order to analyse the different aspects that define "Realfooding" based on different research focused on the field of food approached from methods of Social and Cultural Anthropology, as well as virtual ethnographies focused on food and "virtual communities". The objectives of this research are, firstly, to carry out a virtual ethnography and to be able to draw conclusions about its methodological validity by applying it to Instagram. Secondly, it is proposed to carry out an ethnographic description following this methodology on "Realfooding" on the Instagram social network in order to understand this movement that seeks to promote changes in food consumption and processing habits, and to analyse whether it is an activism that can create a gap with respect to globalised forms of consumption and the culinary system. Secondly, the "Realfooding" phenomenon on Instragram is analysed according to the self-perception of the participants, so that it is possible to identify whether these food practices propose a differentiated lifestyle associated with a collective identity and to what extent it is related to other movements or lifestyles.