El coneixement i ús del consentiment informat per part dels logopedes de les Illes Balears

Abstract

En logopèdia existeix poca literatura sobre l'obtenció del consentiment informat (CI). Els i les logopedes intervenen en totes les etades de la vida i, cada vegada més, apliquen tècniques i tractaments que podrien ser susceptibles de culminar en un consentiment informat escrit signat pel pacient després de l'obtenció del consentiment de forma oral. En aquest treball es va estudiar la procedència acadèmica d'una mostra de logopedes de les Illes Balears per veure la relació entre la seva trajectòria acadèmica, sobretot pel que fa als coneixements d'ètica, bioètica, legislació i/o deontologia, amb altres variables, com eren el coneixement del concepte de CI i el seu ús, així com la presa de decisions entre logopeda i pacient, les tècniques que aplicaven i la població a la qual atenien, entre altres variables. Per obtenir els resultats quant a la relació entre diferents variables esmentades es varen utilitzar proves no paramètriques (Kruskal-Wallis) i no es va poder demostrar una relació significativa en ninguna de les relacions que es varen voler establir, per la qual cosa es varen haver d'acceptar totes les hipòtesis nul·les i rebutjar totes les hipòtesis alternatives. Això va posar de manifest que la distribució per grups de cada una de les variables estudiades era similar envers l'altra variable amb la qual es volia establir relació i que no hi havia diferències significatives entre grups. Així, la procedència acadèmica no va mostrar una relació en cap sentit amb el coneixement i ús del CI, ni aquestes últimes variables amb el fet d'haver cursat alguna assignatura d'ètica, bioètica, legislació i/o deontologia, ni amb la presa de decisions entre logopeda i pacient, com tampoc segons la tècnica que utilitzaven les persones enquestades o la població a la qual tractaven, entre altres relacions. Malgrat tot, de manera indirecta es va poder deduir que hi havia una bona part dels i de les logopedes de la mostra que desconeixien la naturalesa del CI i la seva obtenció. L'estudi podria presentar limitacions metodològiques, materials i temporals que podrien haver esbiaixat els resultats. Se suggereixen millores en els instruments de mesura i s'obren altres línies d'investigació, com la de l'ús del CI per representació en logopèdia.

En logopedia existe poca literatura sobre la obtención del consentimiento informado (CI). Los y las logopedas intervienen en todas las etapas de la vida y, cada vez más, aplican técnicas y tratamientos que podrían ser susceptibles de culminar en un consentimiento informado escrito firmado por el paciente después de la obtención del consentimiento de forma oral. En este trabajo se estudió la procedencia académica de una muestra de logopedas de las Islas Baleares para ver la relación entre su trayectoria académica, sobre todo por lo que respecta a los conocimientos de ética, bioética, legislació y/o deontología, con otras variables, como eran el conocimiento del concepto de CI y su uso, así como la toma de decisiones entre logopeda y paciente, las técnicas que aplicaban y la población a la que atendían, entre otras variables. Para obtener los resultados en cuanto a la relacion entre diferentes variables mencionadas se utilizaron pruebas no paramétricas (Kruskal-Wallis) y no se pudo demostrar una relación significativa en ninguna de las relaciones que se quisieron establecer, por lo que se tuvieron que aceptar todas las hipótesis nulas y rechazar las alternativas. Esto puso de manifiesto que la distribución por grupos de cada una de las variables estudiadas era similar respecto a la otra variable con la que se quería establecer relación y que no había diferencias significativas entre grupos. Así, la procedencia académica no mostró una relación en ningún sentido con el conocimiento y uso del CI, ni estas últimas variables con el hecho de haber cursado alguna asignatura de ética, bioética, legislación y/o deontología, ni con la toma de decisiones entre logopeda y paciente, como tampoco según la técnica que utilizaban las personas encuestadas o la población a la que trataban, entre otras relaciones. A pesar de todo, de manera indirecta, se pudo deducir que una buena parte de los y las logopedas de la muestra desconocían la naturaleza del CI y su obtención. El estudio podría presentar limitaciones metodológicas, materiales y temporales que podrían haber sesgado los resultados. Se sugieren mejoras en los instrumentos de medición y se abren líneas de investigación, como la del uso del CI por representación en logopedia.

In speech therapy, there is little literature on obtaining informed consent (IC). Speech therapists intervene in all stages of life and, increasingly, apply techniques and treatments that could lead to a written informed consent signed by the patient after obtaining consent orally. In this paper, the academic origin of a sample of speech therapists from the Balearic Islands was studied to see the relationship between their academic trajectory, especially regarding their knowledge of ethics, bioethics, legislation and/or deontology, with other variables, such as their knowledge of the concept of IC and its use, as well as decision-making between the speech therapist and the patients, the techniques they applied and the population they treated, among other variables. To obtain the results regarding the relationship between different variables, non-parametric tests (Kruskal-Wallis) were used, and a significant relationship could not be demonstrated in any of the relationships that we wanted to establish, so all the null hypotheses had to be accepted and the alternatives were rejected. This showed that the distribution by groups of each of the variables studied was similar regarding the other variable, which we wanted to establish a relationship with, and that there were no significant differences between groups. Thus, the academic origin did not show a relationship in any sense with the knowledge and use of IC, nor did the latter variables with having taken any subjects relating to ethics, bioethics, legislation and/or deontology, or with decision-making between the speech therapists and the patients, nor according to the technique used by the people surveyed or the population they treated, among other relationships. In spite of it all, it was able to be deduced indirectly that a great portion of the speech therapists in the sample were unaware of the nature of the IC and the way it is obtained. The study could have methodological, material, and temporal limitations that could have biased the results. Improvements in the measurement instruments are suggested and other research lines are opened, such as the use of IC by representation in speech therapy.