Velocitat i acceleració: una mirada a partir de la modernitat

Abstract

El present article pretén pensar la modernitat i la postmodernitat a partir dels conceptes de velocitat i acceleració. Els avenços tècnics del segle XIX i XX van contribuir a generar noves formes de percepció, al mateix temps que es va difondre una concepció del temps basada en el progrés. El moviment i la velocitat van ser dos principis de la modernitat que pretenien orientar el curs de la història al futur. La confiança en la tècnica i l'exaltació de la velocitat, però, van entrar en crisis amb els efectes de la Segona Guerra Mundial. És a partir dels anys 90 que es matisa la idea de velocitat moderna a partir de la teoria acceleracionista. En aquest cas, l'acceleració fa referència a una intensificació de les dinàmiques del sistema capitalista, reforçant la immanència d'allò social i tecnològic. Per l'acceleracionisme, la construcció del futur passa per rebutjar els imaginaris catastròfics i reapropiar-se del potencial tecnològic contemporani. L'article pretén plantejar les continuïtats i discontinuïtats entre la modernitat -amb la idea de progrés- i la postmodernitat -amb la idea d'acceleracionisme- a fi de contraposar dues interpretacions sobre la temporalitat i el futur.

This article aims to think modernity and postmodernity from two concepts: velocity and acceleration. The technical advances of the 19th and 20th centuries contributed to generate new forms of perception, at the same time as a conception of time based on progress was spread. Movement and velocity were two principles in modernity that sought to guide the course of history towards the future. However, confidence in technique and the exaltation of speed, went into crisis with the effects of the World War II. From the 90s onwards, the modern idea of velocity was nuanced with the accelerationist theory. In this case, acceleration refers to an intensification of the dynamics of the capitalist system, reinforcing the immanence of the social and technological. For accelerationism, the construction of the future involves rejecting catastrophic imaginaries and re-appropriating contemporary technological potential. This article aims to propose the continuities and discontinuities between modernity -with the idea of progress- and postmodernity -with the idea of accelerationism- in order to contrast two interpretations of temporality and the future.

El presente artículo pretende pensar la modernidad y la posmodernidad a partir de los conceptos de velocidad y aceleración. Los adelantos técnicos del siglo XIX y XX contribuyeron a generar nuevas formas de percepción, al mismo tiempo que se difundió una concepción del tiempo basada en el progreso. El movimiento y la velocidad fueron dos principios de la modernidad que pretendían orientar el curso de la historia al futuro. La confianza en la técnica y la exaltación de la velocidad, pero, entraron en crisis con los efectos de la Segunda Guerra Mundial. Es a partir de los años 90 que se matiza la idea de velocidad moderna a partir de la teoría aceleracionista. En este caso, la aceleración hace referencia a una intensificación de las dinámicas del sistema capitalista, reforzando la inmanencia de aquello social y tecnológico. Por el aceleracionismo, la construcción del futuro pasa para rechazar los imaginarios catastróficos y reapropiarse del potencial tecnológico contemporáneo. El artículo pretende plantear las continuidades y discontinuidades entre la modernidad -con la idea de progreso- y la posmodernidad -con la idea de aceleracionismo- a fin de contraponer dos interpretaciones sobre la temporalidad y el futuro.