Amb minuciosa precisió passarem comptes. Les roques i el mar, el blau de Salvador Espriu: una compilació de mites amb mirada pròpia

Abstract

Salvador Espriu fou una figura emblemàtica de la literatura catalana de la postguerra. Home de formació erudita, conreà tots els gèneres i elaborà un univers personal al voltant del mite propi de Sinera. La seva darrera obra publicada fou Les roques i el mar, el blau (1981), un llibre format per cent proses que ressegueixen el mateix nombre de mites clàssics grecollatins. En aquest treball final de grau de l'àrea de literatura catalana fem una aproximació a aquesta obra, sovint injustament oblidada o aparcada per la crítica, tenint en compte que és una peça que Espriu ja considerà complexa i no pas apta per a qualsevol tipus de lector. Partim de la hipòtesi que l'escriptor tenia altres plans literaris per als seus darrers anys d'activitat, però que la col·laboració amb el jove dibuixant Cèsar Estrany li presentà l'oportunitat de escriure Les roques i el mar, el blau i convertir-lo en el seu testament literari. A partir de la recopilació de dades sobre la seva darrera etapa creativa, situem l'obra en el seu context, en desgranem les claus sobre el títol, l'estructura, els temes i la veu narrativa i analitzem el complex entramat de mites grecs i mites propis que Espriu elabora. Aquest treball busca ser una petita contribució a la darrera obra en prosa de l'autor, tan particular i fascinant alhora.

Salvador Espriu fue una figura emblemática de la literatura catalana de la posguerra. Hombre de formación erudita, cultivó todos los géneros y elaboró un universo personal alrededor del mito propio de Sinera. Su última obra publicada fue Las rocas y el mar, el moratón (1981), un libro formado por ciento prosas que resiguen el mismo número de mitos clásicos grecolatinos. En este trabajo final de grado del área de literatura catalana basura una aproximación a esta obra, a menudo injustamente olvidada o aparcada por la crítica, teniendo en cuenta que es una pieza que Espriu ya consideró compleja y no apta para cualquier tipo de lector. Partimos de la hipótesis que el escritor tenía otros planes literarios para sus últimos años de actividad, pero que la colaboración con el joven dibujando Cèsar Estrany le presentó la oportunidad de escribir Las rocas y el mar, el moratón y convertirlo en su testamento literario. A partir de la recopilación de datos sobre su última etapa creativa, situamos la obra en su contexto, desgranamos las claves sobre el título, la estructura, los temas y la voz narrativa y analizamos el complejo entramado de mitos griegos y mitos propios que Espriu elabora. Este trabajo busca ser una pequeña contribución en la última obra en prosa del autor, tan particular y fascinando a la vez.

Salvador Espriu was an emblematic figure of post-war Catalan literature. A man of erudite training, he cultivated all genres and elaborated a personal universe around the myth of Sinera. His last published work was Las rocas y el mar, el moratón (1981), a book made up of one hundred prose pieces that follow the same number of classical Greco-Latin myths. In this final work of degree of the Catalan literature area, we will approach this work, often unjustly forgotten or put aside by the critics, taking into account that it is a piece that Espriu already considered complex and not suitable for any type of reader. We start from the hypothesis that the writer had other literary plans for his last years of activity, but that the collaboration with the young draftsman Cèsar Estrany presented him with the opportunity to write Las rocas y el mar, el moratón and turn it into his literary testament. From the compilation of data on his last creative stage, we place the work in its context, unravel the keys to the title, structure, themes and narrative voice and analyze the complex web of Greek myths and myths that Espriu elaborates. This work aims to be a small contribution to the author's last prose work, so particular and fascinating at the same time.