Factors de risc associats al dèficit cognitiu del malalt crític ingressat a l’UCI per causa no neurològica: Una revisió sistemàtica

Abstract

La disfunció cognitiva persistent després de patir una malaltia crítica és una complicació habitual i incapacitant posterior a l'atenció a l'UCI. La seva prevalença es cada cop major degut a l’augment de l’ús de l’UCI i l’increment en la taxa de supervivència dels pacients. Tanmateix, l'epidemiologia no ha estat prou estudiada i es desconeix amb exactitud els agents i mecanismes d’acció implicats. En aquesta revisió es recull l'evidència existent i s'analitza per a determinar quins són els factors de risc associats al desenvolupament de seqüeles cognitives en malalts crítics que ingressen a l'UCI per causa no neurològica. Dels 286 registres identificats, es van seleccionar i examinar 12 estudis observacionals en anglès obtinguts a partir de les bases de dades PubMed i Google Scholar. De cada article es va extreure informació sobre l'autor i any de publicació de l'estudi, mostra i la mida de la mostra, l’edat dels participants, la durada del seguiment, la definició de deteriorament cognitiu, alteracions i factors de risc associats. El delirium va ser el factor de risc més estudiat i el que va presentar una major associació amb el desenvolupament de deteriorament cognitiu post-UCI a curt i llarg termini. Les principals limitacions fan referència a l'heterogeneïtat de la metodologia emprada que limita la comparació entre estudis, la possible presència d'un biaix a causa de factors de confusió no mesurats i de publicació. És necessari continuar explorant els factors de risc associats a la disfunció cognitiva dels supervivents per poder identificar objectius per desenvolupar estratègies preventives.

Persistent cognitive dysfunction after critical illness is a common and disabling complication after ICU care. Its prevalence is increasing due to the increase in the use of the ICU and the increase in the survival rate of patients. However, the epidemiology has not been sufficiently studied and the factors and mechanisms of action involved remain unknown. This review gathers existing evidence and analyzes it to determine the main risk factors associated to the development of cognitive sequelae in critically ill patients admitted to the ICU for non-neurological cause. Of the 286 records identified, 12 observational studies in English were selected and examined from the PubMed and Google Scholar databases. From each article information was extracted about the author and year of publication of the study, sample and sample size, age of participants, duration of follow-up, definition of cognitive impairment, alteration and risk factors. Delirium was the most studied risk factor and the one with the strongest association with the development of post-ICU cognitive impairments in the short- and long-term. The main limitations include the heterogeneity of the methodology used reducing the comparison between studies, the possible presence of a bias due to unmeasured confounding factors and publication bias. It is necessary to continue exploring the risk factors associated with cognitive dysfunction in survivors in order to identify targets for developing preventive strategies.

La disfunción cognitiva persistente después de sufrir una enfermedad crítica es una complicación habitual e incapacitando posterior a la atención a la UCI. Su prevalencia se cada vez mayor debido al aumento del uso de la UCI y el incremento en la tasa de supervivencia de los pacientes. Aun así, la epidemiología no ha sido bastante estudiada y se desconoce con exactitud los agentes y mecanismos de acción implicados. En esta revisión se recoge la evidencia existente y se analiza para determinar cuáles son los factores de riesgo asociados al desarrollo de secuelas cognitivas en enfermos críticos que ingresan a la UCI por causa no neurológica. De los 286 registros identificados, se seleccionaron y examinar 12 estudios observacionales en inglés obtenidos a partir de las bases de datos PubMed y Google Scholar. De cada artículo se extrajo información sobre el autor y año de publicación del estudio, muestra y la medida de la muestra, la edad de los participantes, la duración del seguimiento, la definición de deterioro cognitivo, alteraciones y factores de riesgo asociados. El delirium fue el factor de riesgo más estudiado y el que presentó una mayor asociación con el desarrollo de deterioro cognitivo puesto-UCI a corto y largo plazo. Las principales limitaciones hacen referencia a la heterogeneidad de la metodología empleada que limita la comparación entre estudios, la posible presencia de un sesgo a causa de factores de confusión no mesurados y de publicación. Es necesario continuar explorando los factores de riesgo asociados a la disfunción cognitiva de los supervivientes para poder identificar objetivos para desarrollar estrategias preventivas.