Casa, prat, muntanya. Aplicació de les tendències actuals de l’ecocrítica a l’anàlisi de tres novel·les de la literatura catalana contemporània

Abstract

Tot i que qualsevol text o manifestació cultural, sigui de l’època que sigui, és susceptible de ser objecte d’una anàlisi ecocrítica, l’ecocrítica és avui un corrent d’anàlisi cultural en consonància amb la postmodernitat i l’emergència davant el canvi climàtic. Les anàlisis s’hi duen a terme des d’un punt de vista interdisciplinari per detectar les diverses representacions literàries de la natura i desfer la separació cultural entre les humanitats i les ciències, en tant que l’ecocrítica s’insereix en l’àmbit de les humanitats ambientals. Aquest treball dona a conèixer els principals temes de l’ecocrítica actual, amb èmfasi en l’anàlisi literària: la natura salvatge, les veus no humanes, el gènere, la justícia mediambiental, el postcolonialisme, el sentit local i la catàstrofe. Tot seguit s’efectua l’anàlisi en clau ecocrítica de tres novel·les de la literatura catalana contemporània, prioritzant per a cadascuna algun dels temes proposats, amb l’afegit del pastoral. Les tres novel·les són: Solitud, de Caterina Albert; Pedra de Tartera, de Maria Barbal, i Canto jo i la muntanya balla, d’Irene Solà.

Even though any text or cultural expression, of any time, can be object of an ecocritical analysis, present-day ecocriticism is a trend of cultural analysis in line with Postmodernity and the emergency of climate change. Analyses are carried out from an interdisciplinary point of view to detect the various literary representations of nature, and break the cultural boundary between humanities and science, as ecocriticism is related to environmental humanities. This work introduces the mainstream topics of current ecocriticism, with an emphasis on literary analysis: wilderness, non-human voices, gender, environmental justice, postcolonialism, sense of place, and catastrophe. Next, an ecocritical analysis of three contemporary Catalan novels is carried out, prioritizing for each of them one of the suggested topics, with the addition of the pastoral. These three novels are: Solitud, by Caterina Albert; Pedra de Tartera, by Maria Barbal, and Canto jo i la muntanya balla, by Irene Solà.

A pesar de que cualquier texto o manifestación cultural, sea de la época que sea, es susceptible de ser objeto de un análisis ecocrítica, el ecocrítica es hoy una corriente de análisis cultural en consonancia con la posmodernidad y la emergencia ante el cambio climático. Los análisis se llevan a cabo desde un punto de vista interdisciplinario para detectar las diversas representaciones literarias de la natura y deshacer la separación cultural entre las humanidades y las ciencias, en cuanto que la ecocrítica se inserta en el ámbito de las humanidades ambientales. Este trabajo mujer a conocer los principales temas del ecocrítica actual, con énfasis en el análisis literario: la natura salvaje, las voces no humanas, el género, la justicia medioambiental, el postcolonialismo, el sentido local y la catástrofe. A continuación se efectúa el análisis en clave ecocrítica de tres novelas de la literatura catalana contemporánea, priorizando para cada una alguno de los temas propuestos, con el añadido del pastoral. Las tres novelas son: Soledad, de Caterina Albert; Piedra de Tartera, de Maria Barbal, y Canto yo y la montaña baila, de Irene Solà.