Neuromodulación no invasiva para reducir los déficits sociales en población autista. Una revisión sistemática

Abstract

El Trastorno del Espectro Autista (TEA) es un trastorno del neurodesarrollo con dos características sindrómicas nucleares: déficits en la comunicación e interacción social, y patrones restrictivos y repetitivos de comportamiento. El abordaje terapéutico habitual es a través de técnicas cognitivas y cognitivo-conductuales, que requieren de largos periodos de tiempo para obtener resultados, así como con un alto coste económico. Las técnicas de estimulación cerebral no invasiva (NIBS, por sus siglas en inglés) se presentan en la actualidad como un abordaje novedoso, potencialmente más eficiente y, en último caso, complementario. Esta revisión recoge las evidencias del uso de estas técnicas en población autista. Se encontraron 283 trabajos a través de PubMed, Scopus y WOS, de los cuáles 16 cumplieron los criterios de inclusión establecidos. Ocho de los estudios emplearon el paradigma de Estimulación Magnética Transcraneal, y otros ocho el paradigma de Estimulación Transcraneal por Corriente Directa. Se encontraron mejoras en los dominios sociales empleando ambas técnicas, sin que ninguna de ellas mostrase claramente mejores resultados sobre la otra. La corteza prefrontal dorsolateral fue la zona más frecuentemente estimulada (75%). Los resultados sugieren que las NIBS pueden ser un abordaje terapéutico adecuado para tratar los déficits sociales en población autista. No obstante, la heterogeneidad de la metodología empleada, así como los sesgos de algunos estudios, hacen que las conclusiones derivadas de los trabajos revisados sean tomadas con prudencia, resaltando la necesidad de futuras investigaciones con protocolos estandarizados en muestras clínicamente bien caracterizadas que permitan el establecimiento de procedimientos terapéuticos eficientes y efectivos.

Autism Spectrum Disorder (ASD) is a neurodevelopmental disorder with two core syndromic features: deficits in communication and social interaction, and restrictive and repetitive behavior patterns. The usual therapeutic approach is carried out through cognitive and cognitive-behavioral techniques, which require long periods of time to get results, as well as a high economic cost. Non-invasive brain stimulation (NIBS) techniques are currently presented as a novel, potentially more efficient and, ultimately, complementary approach. This review collects the evidence of the use of these techniques in the autistic population. 283 papers were found through PubMed, Scopus and WOS, of which 16 met the established inclusion criteria. Eight of the studies used the Transcranial Magnetic Stimulation paradigm, and another eight the Transcranial Direct Current Stimulation paradigm. Improvements were found in the social domains using both techniques, without any of them clearly showing better results than the other. The dorsolateral prefrontal cortex was the most frequently stimulated area (75%). The results suggest that NIBS may be an adequate therapeutic approach to treat social deficits in the autistic population. However, the heterogeneity of the methodology used, as well as the biases of some studies, mean that the conclusions derived from the reviewed works should be taken with caution, highlighting the need for future research with standardized protocols in clinically well-characterized samples that allow the establishment of efficient and effective therapeutic procedures.

El Trastorn de l'Espectre Autista (TEA) és un trastorn del neurodesenvolupament amb dues característiques sindròmiques nuclears: dèficits en la comunicació i interacció social, i patrons restrictius i repetitius de comportament. L'abordatge terapèutic habitual és a través de tècniques cognitives i cognitiu-conductuals, que requereixen de llargs períodes de temps per a obtenir resultats, així com amb un alt cost econòmic. Les tècniques d'estimulació cerebral no invasiva (NIBS, per les seves sigles en anglès) es presenten en l'actualitat com un abordatge nou, potencialment més eficient i, si no hi ha altre remei, complementari. Aquesta revisió recull les evidències de l'ús d'aquestes tècniques en població autista. Es van trobar 283 treballs a través de PubMed, Scopus i WOS, dels quals 16 van complir els criteris d'inclusió establerts. Vuit dels estudis van emprar el paradigma d'Estimulació Magnètica Transcraneal, i altres vuit el paradigma d'Estimulació Transcraneal per Corrent Directe. Es van trobar millores en els dominis socials emprant totes dues tècniques, sense que cap d'elles mostrés clarament millors resultats sobre l'altra. L'escorça prefrontal dorsolateral va ser la zona més sovint estimulada (75%). Els resultats suggereixen que les NIBS poden ser un abordatge terapèutic adequat per a tractar els dèficits socials en població autista. No obstant això, l'heterogeneïtat de la metodologia emprada, així com els biaixos d'alguns estudis, fan que les conclusions derivades dels treballs revisats siguin preses amb prudència, ressaltant la necessitat de futures recerques amb protocols estandarditzats en mostres clínicament ben caracteritzades que permetin l'establiment de procediments terapèutics eficients i efectius.